Capítol XXXII “Baixar al paki”

Mentre el meu home preparava el sopar he entrat a la cuina a fer com sempre la meva pregunta absurda “puc ajudar?” després del no, no cal de rigor, he tornat al menjador, he vist que gairebé no quedava pa, i he tornat a la càrrega. Ens cal pa per sopar? M’ha mirat i ha dit Vols sortir? Doncs ves a buscar pa si vols. Tota il.lusionada he agafat una bossa i les crosses i he baixat al paki. Tenir un paki a sota de casa no té preu. Però encara no havia sortit de l’edifici que ja m’he trobat una veïna i apa, ha tocat intercanvi de trencadisses diverses. Arribar al paki, tot i que està a 15 metres de casa ha estat una heroïcitat. Però ai las, al paki hi havia gairebé mitja escala i Sant Tornem-hi, torna a explicar la cosa del peu trencat. Un cop comprat el pa, tornar cap a casa ha sigut terrible, els 15 metres són de pujada i he assolit nivells de velocitat inversa. #peròhesortitalcarrer

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari