Després que tots els ordinadors poguessin imprimir, el meu s’ha revoltat. Apa, toca trucar els informàtics que s’ho mirin. I baixa l’informàtic, s’ho mira i remira, toqueteja per aquí, instal·la coses per allà i e voilà! l’ordinador imprimeix. Marxa l’informàtic i sant tornem-hi. Apa torna a trucar. La cara de desesperació de l’informàtic començava a fer patir. Torna a posar-ho tot en ordre. Imprimeix. Marxa i deixa d’imprimir. A final ha decidit emportar-se’l per formatar-lo. Un cop desat tot el que tenia en local, l’ha desendollat i se l’ha endut cap al zulo dels informàtics. Juraria que mentre el meu ordinador estava en braços de l’informàtic feia cara (si els ordinadors poden tenir cara) de felicitat #aixòésamor
Continuarà….
