Avançant #NO

Com que el Departament va enviar el profes a casa i ara totes les reunions, de pares incloses, són telemàtiques el dia es presentava profitós. Si es que m’il·lusiono amb no res. Si el chek list ja era llarg la cosa a anat a pitjor. Que si posa piles als termòmetres, que si prova si funcionen, que si el del Departament ( un per tot l’institut i és lent i poc manegable) que ara com els posem…Per sort el fuster, que estem a punt de demanar que l’incloguin a la plantilla de l’insti, s’ha ofert per solucionar-ho. Una cosa menys. Que si obre la caixa forta, fes més etiquetes, els pares en la seva línia de no llegir… No se perquè ens molestem a enviar res. Per sort la catàtsrofe nuclear del mail equivocat s’ha solucionat i ha quedat en no res ( uffff) Cal una menció especial a la Geno, que gestiona la matrícula i la llista d’espera i que s’ha passat el matí fent trucades i enviant mails i aguantant pares (o implanten el carnet de pares aviat o no hi ha futur) També una menció especial al secretari que ha estat fent proves amb la megafonia i ens ha eixordat amb la musica i els timbres (ha sobreviscut de miracle) Total, que de la meva feina, com aquell qui diu, no he pogut fer res #aixínoespot

Continuara…

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari