Tota la documentació que feia nosa al l’armari de direcció ara està escampada per sobre, sota i al voltant de la meva taula. Això vol dir, que per arribar-hi he de fer un cross que ni el Kilian Jornet pujant muntanyes. Un cop asseguda, cal desmuntar les carpetes , treure els documents de les fundes de plàstic per posar-los a fundes de paper i passar-los a arxivadors definitius. Apa, aixeca’t creua el mar de capses i carpetes, munta un arxivador porta’l a la taula, sortejant de nou les capses i carpetes que no s’aparten ni per mal de morir, omple-la i intenta crear un forat per deixar-la. Cosa difícil perquè l’espai no és elàstic i hi ha el que hi ha. Mentre la meva companya s’esbatussava amb l’accés (aturada per rascar) i i intentava posar ordre amb els alumnes dels ERE. De tant en tan em mirava amb carona de pena i deia, et puc ajudar? Oferiment que declinava perquè amb una organitzant barricades ja n’hi ha prou. #stopbarricades
