Bricomania

Sembla ser que això de muntar mobles s’encomana. Avui la Montse estava intentant entendre el Què Qui Com dels armaris que els posaran a la part exterior de la consergeria. Val a dir que són uns mobles, el disseny dels quals es deu remuntar als inicis de la fusteria, i poc pràctics no, el següent. De cop entra al despatx tot dient: Maria, et necessito, em sobren peces i com que ets la muntadora oficial. Tot el despatx descollonat-se mentre jo, amb cara de “que he fet per merèixer això” marxava cap a consergeria. Un cop feta la master class de perquè servia cada peça i posades les postades he tornat a la meva taula. Però, ai làs, quedaven les estanteries velles per desmontar. I entre la Montse la Geno, la Quar, profe de tecno que ha aportat unes eines, i l’Eva s’han estat barallant amb la prestatgeria. I a qui se li acut començar a desmuntar pel mig? A elles, i mentre s’esbatusaven amb bisos i femelles jo m’ho mirava des del despatx tot menjant-me l’entrepà i entre mossada i mossada anar dient: Per dalt, es comença per dalt! però ni cas. Al final fins i tot el Secretari s’ha apuntat a la moguda sinó encara estarien allà #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Leave a Reply