Capítol I La caiguda

Les cadires amb rodes estil Picard tenen vida pròpia (com els teclats i els autocorrectors) i ahir va decidir no deixar-se ocupar. Amb la qual cosa, mentre jo intentava seure, la cadira fugia i vaig acabar fent el ridícul asseguda a terra. I mentre marit i fill m’aixecaven del terra amb un somriure sorneguer a la boca, m’esbroncaven per no estar-me quieta. La que es movia era la cadira!!! Es una #injustícia #calimerostyle

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa. Mostra totes les entrades de Tieta Varenu