Capítol LIII “Lliure”

Quan he arribat a l’hospital hi havia un caos considerable a consultes i tot i que per primer cop a la meva vida arribava tard al metge, amb els nervis havia mirat malament l’hora tampoc no patia gaire i menys quan la noia del costat m’ha dit que portava una hora esperant. Total que badant badant, una mica més i se’m passa la visita. M’he aixecat d’una revolada, bossa, crosses, americana i he entrat a la consulta amb un Ho sento, que ha provocat un mig somriure a la doctora (4 visites 4 metges diferents) a la pregunta de com em trobava? li responc amb un això ja està curat, no? i em salta amb un noseque de la radiografia i un os (sense accent ni ara ni abans) incipient que no se que volia dir, però un cop mirat el peu m’ha dit que podia fer vida normal. Els sospir d’alleujament i alegria per mi que s’ha sentit per tot l’hospital. #noméscrosses #tornaratreballar

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari