Desprès de llegir una novel.la escrita per en Joan Lopez Rovira que és l’alter ego d’en @polsedierta ( o a l’inrevés, no se) de la que no us puc dir res ( però m’ho he passat molt bé llegint-la) i si voleu saber-ne coses podeu entrar a https://www.patreon.com/valruspines vaig decidir imprimir-la, perquè jo sóc «d’antas» i llegir en paper encara és molt important per mi. Arribar a la impressora va ser una aventura equiparable a la de qualsevol muntanyenc pujant l’Everest. Fer entrar la cadira Picard en una habitació ocupada per un piano de pared i un escriptori d’IKEA té el seu què, però un cop arribada a la impressora i tot connectat i comprovat que tenia prou paper dono l’ordre d’impressió i…taxan, taxan, em surt un missatge simpàtic dient que no hi ha tinta a la impressora que canvii el cartutx de tinta. Començo a buscar i horror! No hi ha tinta enlloc. Toca esperar al vespre perquè algú vagi a comprar tinta #vullimprimir
Les impressores les càrrega el Diable! :*