Capítol XXVII “El viatge”

El meu home ha hagut de marxar de viatge per feina. Normalment això no comporta res més que fer-me el sopar (a mi el sopar me’l fan sempre)  menjar sola i i la de tenir el PODER de controlar el comandament a distància. Però clar, ara ha organitzat un drama que ni Shakespeare. Tot preocupat per si no tenia prou menjar, ha omplert la nevera per sobreviure a tres apocalipsi zombi seguides i una catàstrofe nuclear de propina. Ha començat a fer una corrua de consells, instruccions i que si necessites alguna cosa la veïna, que si… Al final, tipa i cuita de tanta preocupació gairebé he estat a punt de fer una declaració jurada que em portaria bé i que no intentaria fer res que no pogués fer. #martimassapreocupat

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari