Categoria: Diari d’una administrativa

La xarxa no funcionava. Això vol dir que llevat de passejar papers amunt i avall per semblar que fas alguna cosa no es podia fer res. I si barreges la inauguració de la fira de l’Estudiant, amb el termini per penjar llistes amb barem i mails informatius que s’havien d’enviar l’ambient era de catàstrofe nuclear. Tot era perseguir viar whats el coordinador informàtic i fer birgueries per imprimir algun document. I mentre nosaltres jugàvem a caçar coordinadors informàtics la coordinadora de 1r d’ESO es desesperava perquè la escriptora que havia de venir a fer una conferència feia tard i teníem tot d’alumnes tancats a la sala d’actes sense ningú que els entretingués. Quan ja erem a punt de cremar-ho tot, ha aparegut l’escriptora i ha tornat a funcionar la xarxa #trankimazinpertots

El dia ha començat amb la cosa de la llum revolucionada. De cap de les maneres volia funcionar. Ja tens a l’electricista i el coordinador informàtic, que també és “chico para todo” tombant amunt i avall de l’institut amb un trasto que els han deixat els d’EFIE i que semblava tret d’una peli d’Star Trek a veure d’on venia l’averia. Total que després de mirar i remirar, de comprovar la potència contractada i no se quantes coses més, resulta que la potència està al límit i no se que d’uns protectors que tenen massa o poca potència, o alguna cosa semblant (necessito un diccionari electricista-català) Al final han pogut fer que tinguéssim llum i poguéssim treballar i just a temps, perquè l’allau de peticions pel tema Festival de Sant Jordi s’acumulaven i calia entrar al GEDAC a fer unes gestions que teníem pendents des del setembre i que el Departament que s’ho pren amb aquella calma, fins ara no ha activat. Al final tot ha sortit bé #ensurtsamanta

Un cop obtinguts els noms de tots els guanyadors dels concursos diversos que es fan per Sant Jordi arriba l’hora d’imprimir els diplomes. Quan anava a imprimir els primers, resulta que no. Aquelles gracietes que fan els processadors de textos quan canvies la versió i tota la plantilla a prendre pel sac. Apa torna a fer-ne una de nova. Un cop arreglat l’esguerro comença a imprimir. Que molt W10 i molt office versió ultramoderna però imprimir cada document és un drama. I mentre s’anaven imprimint els documents amb tota la calma del món jo anava generant nous diplomes fins que un espetec ens ha deixat a tots amb l’ai al cor. Han saltat els ploms o els fusibles o el que sigui. El cas és que ens hem quedat a les fosques. A les fosques no, perquè era de dia, però sense poder fer res. Per sort ha estat una cosa passatgera i hem pogut seguir treballant #stopdiplomes

El mati ha començat amb la cap d’estudis d’FP dient us haig d’explicar una cosa. A mitja explicació hem sentit exclamacions de sorpresa del Secretari. Però que és això? Tot de telegrames adreçats a diferents professores, direcció inclosa i fins i tot un per la psicopedagoga de l’EAP. Estranyats n’hem obert un i ha resultat que era una citació per anar a fer de testimoni. No posava de que s’havia de fer de testimoni, només que si no hi anaves et podien cardar fins a 600€ de multa. Corredisses amunt i avall buscant les professores i trucant a l’EAP per comunicar l’apocalipsi zombi que els hi queia a sobre. Després de trucar, córrer, avisar, preparar guàrdies i no se quants drames més resulta que han arribat al jutjat i s’han trobat enmig d’un divorci dels pares d’un ex-alumne!!! El més gros és que després de tot el sagramental organitzat, la jutgessa ha decidit que no calia que declaressin res. #haverlopensadoantes

Mira que hi havia dies per tenir una contractura, doncs no, havia de ser avui. I després de tants dies de festa fa lleig dir que no vas a treballar. I mentre sucava paracetamol amb el cafè intentava posar el coll recte. Amb més o menys dignitat he arribat al despatx creuant els dits perquè ningú em manés res, que prou feina endarrerida tenia. Però no. Hi ha la fira de l’estudiant i com sempre s’acaba el món. Que si arregla una imatge, la primera fàcil, la segona ha pogut amb mi i m’he rendit. Començava la batalla amb les imatges la direcció demana que maquetés el fulletó del batxillerat que també era per la fira de l’estudiant. El correu de l’institut s’ha posat de cul i només enviava mails a qui li donava la gana. Total que al final he acabat enviant les imatges amb el meu correu. Tot això barrejat amb llegir-se el decret de preinscripció dels postobligatoris i prometre a una escola de Màlaga que els enviaríem un certificat en castellà #auxili

Cada canvi de trimestre suposa canviar les matèries optatives dels alumnes de 2n o 3r d’ESO. O sigui que la cosa bé a ser com un tràfic d’optatives amunt i avall, amb permís del SAGA que té una tendència a penjar-se quan li dius desa que fa feredat. Ja les tenia totes entrades, algunes tres cops per gentilesa del SAGA, quan #drama, hi ha alumnes que no tenen optatives assignades. Apa toca investigar el perquè i resulta que excepte dos, la resta les tenen convalidades. Als convalidats cap problema, els he assignat el que m’ha donat la gana (metàfora). Però, i les dues orfes d’optatives? Misteri. Intriga. Desprès de parlar amb la coordinadora de torn, que anava dient però si al meu llistat tothom en té, s’ha il.luminat tot dient ai! a veure si t’he enviat el llistat que no era… ara envio el bo. #putesoptatives

Semblava que el dia es presentava tranquil tret d’una salutació matinal del SAGA que ha decidit perdre tots els alumnes durant una estona. Un cop recuperats el alumnes el matí es desenvolupava amb una normalitat sospitosa. I tan sospitosa. La meva companya intentava entrar les factures a l’Esfer@ que és el darrer aplicatiu que s’ha inventat el Departament per putejar a tothom que treballa en un centre docent. I ella anava gent gestos d’impaciència, que passa? oh, que l’Esfer@ no es carrega. Deixa-ho córrer, no fos cas que dupliqui factures tal com el GEDAC duplicava preinscripcions. El Secretari que també a preguntat que passava, i ha decidit que cal trucar al SAU per esbrinar que passa. La resposta que ens han donat es que hi ha problemes i estan mirant d’arreglar-ho. El Secretari ha fet baixar tots els sants perquè quan diuen arreglar-ho normalment significa que esborren el que els hi sembla i ho has de tornar a entrar tot de nou #matarprogramadors

El dia anava normal fins que he tingut una revelació. M’he posat a regirar carpetes com una boja i horror. Se m’havia passat un termini. A MI. Que visc per complir terminis. L’atac d’histèria ha sigut de campionat i mentre jo anava plorant com una bleda la coordinadora pedagògica trucava per intentar trobar una solució. Els hi deia ara us ho enviem par mail, i jo entre sanglot i sanglot anava dient, per mail no, que ho volen en paper. Quan he aconseguit recobrar una mica de serenor i estava preparant-ho tot per enviar-ho, la direcció no podia entrar a l’aplicatiu per un error amb la contrasenya. Total que ha trucat, aquella gent deuen pensar que som un desastre, i ha solucionat el tema de la clau d’accés. Després de perseguir alumnes perquè portessin el document d’identitat vigent i marcar tots els canvis ho hem deixat tot en mans de Sant MRW missatger i màrtir #rubiadarecordguiness

Calia gravar un vídeo per la cosa de la Feria del Libro, i clar, havia de ser en castellà. L’ànima mater del projecte intentava aprendre’s el text de memòria cosa que feia que la gravació quedés fatal. Ens calia un ceguet o alguna cosa així, perquè ella pogués llegir i mirar a càmera alhora. Al final hem imprès el text en A3 i mentre el secretari gravava, la meva companya i jo aguantàvem el text com si fóssim telepronters humans i al final ha quedat una gravació prou digna. Després d’arreglar uns rètols també en castellà, començo ha estar del tema aquest de les coses en castellà fins el cap de munt, i ja tornava als meus papers quan m’han demanat un rètol de venda de tiquets del sopar en família. ah, i per quan el vols, oh, per ara, que no en tens cap de fet? #nosóclacopisteria

El dia transcorria tranquil.lament, be tot el tranquil que pot ser si barreges impressions a sac de butlletins, documents que falten pel viatge de fi de curs, preinscripcions i aplicatius malèfics, quan al despatx de direcció amb tot l’equip directiu reunit es sentien exclamacions de sorpresa i alegria. Com que no les alegries no solen estar a l’ordre del dia hem esperat molt poc pacientment a que ens expliquessin de que anava la cosa. Sembla ser que l’institut ha rebut un reconeixement per uns dels projectes que fa i un no se que d’anar a les Espanyes a una taula rodona, o alguna cosa per l’estil, perquè ho han explicat a terminis. La cosa es que ens hem passat l’estona mig felicitant l’ànima mater del projecte mig fent conya amb ella perquè el castellà no entra dintre de la seva zona de confort ni per casualitat #haserclasesdecastellano