Categoria: Memòries d’un peu trencat

Per fer-me les coses fàcils, el meu home va deixar un pot amb llapis, bolis i  altres estris d’escriure a la taula del menjador. Vaig agafar un llapis del pot per portar-lo cap a la tauleta de l’ordinador i no vaig tenir més genial idea que anar marxa enrere i la cadira va topar amb la pantalla, una pantalla gran adequada per persones amb la vista cansada, però que no lliga amb la mini-taula. Resultat vaig tombar la pantalla, afortunadament, el poc espai de queda estava farcit de trastos, llibretes, cendrer, mòbil…i la pantalla, tot i estar subjecta a la llei de la gravetat (Newton hagués pogut descobrir alguna altra cosa) va anar lliscant cap al terra, arrossegant amb ella, llibreta, mòbil, cendrer…. Vull una cadira d’ordinador amb radar de proximitat i retrovisors!!! #camèradevisiótraseraJA

El meu home em va dir que ens deixaven unes crosses. Després d’estar tot el dia esperant amb més il.lusió que quan de petita esperava els Reis d’Orient, va arribar el mau home amb les crosses. Agafo les crosses i sort que tenia el sofà al costat que ha evitat una més que imminent caiguda. He tornat a la cadira i he mirat a veure si és que calia posar piles o carregar bateries, però res de res. Ni forat per les piles ni port USB. Conclusió això de les crosses #noésortotelquelluu

Aquest matí tot just sortir del llit mig emboirada per la son, veig al meu fill que saluda i em diu en veu baixa una amiga s’ha quedat a dormir i ara s’està dutxant, mig adormida i ell parlant fluixet ho ha hagut de repetir dos cops fins que les paraules han aconseguit travessar la barrera de la son i arribar la meu cervell. He pensat que caldria preparar més cafè i quan entro a la cuina em trobo el terra ple de restes de gamba. El Trekkie (gat) ha pujat a la cuina aquesta nit i ha mangat un cap de gamba que havia quedat de fer una salsa, i ha deixat mostres del seu delicte per tot el terra de la cuina. És moooolt difícil netejar el terra des de la cadira de Capità Picard, #parauladescaut

Les cadires amb rodes estil Picard tenen vida pròpia (com els teclats i els autocorrectors) i ahir va decidir no deixar-se ocupar. Amb la qual cosa, mentre jo intentava seure, la cadira fugia i vaig acabar fent el ridícul asseguda a terra. I mentre marit i fill m’aixecaven del terra amb un somriure sorneguer a la boca, m’esbroncaven per no estar-me quieta. La que es movia era la cadira!!! Es una #injustícia #calimerostyle