Portar els gats al veterinari és un drama. El Trekkie, escapista de mena, demana sang suor i llàgrimes aconseguir posar-lo al transportin. Encara no has acabat de posar la darrera pota que amb una contorsió que ni els del Circ du Soleil ja treu mig cos per la porta. Però un cop tancat, podem anar tranquil·lament al veterinari sense més que algun suau miol reivindicatiu. En Data ja són figues d’un altra paner. Posar-lo a la capsa és relativament fàcil, però ai las a la que l’aixeques del terra comença a plorar com un desesperat. Tot el barri se n’assabenta que anem al veterinari. I amb els miols que fa, que sembla un bebè plorant, la gent del carrer em mira amb cares d’espant. Qualsevol dia algun veí trucarà al #PACMA
