El fet de ser grans no exclou què, per no se sap quin misteri, per reis la casa s’ompli d’embalatges. Si això hi afegim que el fill va decidir endreçar l’habitació pel sistema del que em fa nosa surt al passadís, l’entrada de casa semblava una barricada. I com que la mama venia a dinar “fills no tingueu mares” calia fer alguna cosa no fos cas que haguessin d’acabar dinant a l’hospital. La solució era encabir-ho tot a l’habitació traster-cuarto de la planxa-taller, amb la intenció de llençar-ho tot l’endemà. Però no, els pagesos i el medi ambient deuen estar molt contents, però a mi m’ha esguerrat tot el planning i el que es pitjor, no se on deixar la roba neta #barricadesin
