Es va despertar allà. En realitat no sabia on era. Tenia el cap molt tèrbol i la boca pastosa. Va aixecar-se per anar a buscar aigua i es va trobar tancat. Era fosc. Molt fosc. Absolutament fosc. No recordava gairebé res, només que l’havien convidat a sopar. No era un fet habitual però ho va acceptar perquè el menú era més bo del que menjava habitualment. Va empènyer però no va servir de res. La bufeta estava a punt de rebentar i necessitava aigua. No es sentia cap soroll. Va tornar a empènyer, però amb el mateix resultat fallit. Seguia tancat. La irritació va començar a foragitar les boires del cap. I la por. No entenia res. Que hi feia allà? I on era allà? Al final va orinar. Anar trepitjant la seva pròpia orina no li millorava l’humor. Començava a faltar l’aire i l’olor d’amoníac agreujava la situació. Va trobar una petita escletxa on si hi enganxava el nas podia trobar una mica d’aire fresc tot i que feia olor de resclosit. De cop per l’escletxa va entrar un fil de claror i es va sentir un estol de gavines cridaneres. Poc a poc les gavines van callar. O marxar. Un murmuri ronc li va arribar. De tant en tant, les gavines tornaven xisclant, però el murmuri pujava de to i les foragitava. Començava a estar molt irritat, potser com mai a la vida. Volia sortir d’allà. Beure aigua, netejar-se i tornar a la seva vida. L’olor de la orina el neguitejava cada cop més. Es sentia brut i això l’estressava molt. Massa. Les gavines anat i venint. El murmuri que no parava. L’olor que l’envoltava. La negror només trencada per la claror de l’escletxa. L’aire carregat i pudent que li omplia els pulmons. La boca tant pastosa que no podia emetre cap so. Només tenia una idea, fugir d’allà com fos. De cop, després d’uns instants de silenci absolut, el murmuri ronc s’acostà. Es posà en alerta. El murmuri s’acostava cada cop mes. Va notar una tremolor. L’escletxa es va fer més gran. Tensà tot el cos disposat a sortir a tota pastilla. Ara ja es veia una mica l’exterior. Va fer una molla dels seus músculs i va saltar.
AYYYYYYYYYYY. ELS MEUS ULLS. TRAIEU-ME EL GAT DE SOBRE
