“No paris, no paris”

Arribar al despatx i veure com estava la meva taula després del desori produït per la jornada de portes obertes era per girar cua i marxar. Però no. Després de moltes interrupcions he aconseguit que la taula quedés mitjanament presentable, que vol dir que es veia un trosset de taula, el suficient per poder-lo omplir amb les molles de l’entrepà. Uns quants certificats i llistats més tard tocava imprimir els rètols de la setmana de la salut per fer-ne la difusió corresponent a les escoles. Un cop enviat al conserge (que se n’ha deixat la meitat) a repartir-los, he continuat amb la dura tasca de posar ordre al meu voltant i nova interrupció al canto, calia fer inventari. Apa a comptar taules, cadires, armaris i collonades diverses. Un cop tot comptat i amb l’esperança de poder continuar l’operació posar ordre ha arribat el cop de gràcia. La direcció em crida i diu: necessito catorze kit obsequi pels alumnes que va col.laborar en la jornada de portes obertes #benvingutkaos

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari