Ha costat el que no està escrit, però després d’unes quantes maniobres de distracció, reallotjar uns títols en un altre calaix, insultar la fotocopiadora que s’encallava cada dos per tres i tres talls a les mans a l’hora d’ensobrar les cartes on s’informa que poden recollir el títol, a veure si fan cas que l’institut no és el dipòsit municipal i els títols fan nosa, podem confirmar que hem vençut i tot està al seu lloc. Bé, tot no, que avui no se sap per quin misteri, tot i no tenir gairebé feina perquè les criatures feien vaga, els conserges no han anat a correus i les cartes encara són a l’institut esperant la vènia. Amb aquest tema resolt i el de la web de l’institut gairebé també, que estan de reformes i hem aprofitat per dir “que hay de lo mio?” acompanyat d’una bossa de conguitos ara la web serà més funcional a l’hora que la gent pugui trobar la informació. #undiaquasiperfecte.
