“La pregunta”

Els senyors del cable segueixen treballant i això vol dir que excepte al despatx no hi ha internet en tot l’institut. Imprimir també és un acte d’heroïcitat i a sobre els informàtics han descobert que el meu ordinador està connectat d’una manera raríssima a la impressora, cosa que si abans ja dificultava les impressions ara és gairebé missió impossible. Total que ara engega la impressora, ara apaga-la, ara no imprimeix ara surt el que havies cancel.lat i així anar passant el dia amb feines que van quedant pendents perquè no podem accedir al servidor i que van acumulant tasques que no es poden resoldre. A tot això cal afegir que com que demà hi ha sessions d’avaluació cada cop que entrava algú a buscar actes preguntava, demà hi haurà internet, no? I m’ho preguntaven a MI, com si jo tingués la resposta. #nointernetnoparty

“Simulacre”

Avui entre professors despistats dels que no puc entrar notes, clar que no pots el termini s’acabava a les 9 del matí, els senyors que cablegen l’institut, no era el millor dia de tots però o era avui o fins no se sabia quan així que avui, amb l’avís que ens podíem quedar sense internet, el coordinador informàtic repartit entre classes, posar llums de nadal i estar pels senyors que posen cables el dia es presentava distret i de cop un piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, merda, el simulacre. Apa deixa tot el que estaves fent i dedicat a seguir fil per randa les instruccions que tens i ves cap al pati a pelar-te de fred. Un cop ens han deixat tornar al despatx se sent una veu que diu, ens quedem sense internet. Però els informàtics que tenen bon cor ens han fet un pont i tot deixant una estesa de cables per tot el despatx, alguna cosa podrem fer #cosesquepasen

“Comença la fi del món”

Ara és aquell moment en que es sincronitzen els anuncis de Nadal amb la fi del món a l’institut. Comencen a demanar dades per les PAU, la Diputació que si per les agendes del curs vinent (te ous la petició, que acabem de començar), obrir avaluacions, preparar llistes de correus per enviar nadales, imprimir nadales pels que no tenen correu electrònic, decorar l’institut, fer tiquets i rètols per la xocolatada, contar alumnes amb assignatures pendents, perquè el SAGA diu el que li surt d’allà i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, vigilar que hi hagi prou tonner per les muntanyes de butlletins que caldrà imprimir, creuar els dits perquè cap impressora s’espatlli, tot això amanit amb refredats diversos i imprevistos de darrera hora que desmaneguen qualsevol planificació que hagis pogut fer #auxili

“El núvol”

De petita sempre havia somiat en nedar dintre els núvols. Es quedava embadalida mirant com es formaven les grans encluses. De res servia que li diguessin que els núvols eren fets de gotes d’aigua i gel i que no eren sòlids, ella volia nedar-hi. El temps no va fer mai disminuir la seva obsessió, al contrari, va provar el parapent, el paracaigudisme, fins i tot, es va apuntar a un club de pirats que es llençaven al buit amb aquells vestits intentant volar, però res no servia. Aquestes activitats es suspenien sempre que el cel no era ras. Al final va trobar la solució, un baló aerostàtic. Però clar, no podia ser un d’aquests que feien servir per passejar la gent. Hauria de ser únic. Se l’hauria de fer a mida. Treballar a la universitat li va fer fàcil colar una suposada tesi doctoral per fer de becària en una empresa de construcció de globus. Les hores a l’empresa la van convertir en una experta en la seva construcció. Quan es va considerar prou formada va començar a dissenyar el seu, el que la portaria fins més amunt del seu objectiu. La seva vida consistia en anar de la feina al taller, que havia convertit en pis pel sistema de posar-hi un sofà llit, una nevera i un microones. Per primer cop va aprofitar la quota del gimnàs, ara li servia per dutxar-se. El terra era ple de capses amb metres i metres de poliester. Rotlles amb cordes penjaven de les parets. Construir un aeròstat amb triple càmera, una per l’hidrogen, l’altre per l’heli i tercera per l’aire calent va ser una proesa d’enginyeria i costura al cinquanta per cent. La barqueta, tampoc podia ser de vímet. Va construir-la petita, d’alumini lleuger, sense parets i només amb l’imprescindible per subjectar el cremador, les bombones de gas i un petit motor connectat a una hèlix que li havia de servir per empènyer el globus cap a l’enclusa en cas que el vent no fos propici. Havia après a soldar en un taller que l’associació de veïns havia fet per un tema de reinserció social i com que coneixia la presidenta va assistir-hi d’estranquis. Va llogar un Soldador TIG i es va proveir de barres d’alumini que va mantenir ben netes i protegides perquè no malmetessin la soldadura. Havia aprofitat el que havia estat el magatzem del local per convertir-lo en un taller de soldadura. I després de molts esforços, i algunes provatures fallides tenia el seu aparell acabat. Va carregar el cotxe i el remolc i va enfilar cap la Vall d’Àger. La previsió meteorològica era bona. S’apropaven tempestes i era el moment ideal. Va arribar al Montsec d’Ares. Sant Elies estava desert, el mal temps anunciat havia allunyant els parapentistes. Va començar a muntar-lo metòdicament, carregar l’hidrogen i l’heli va ser menys feixuc del que pensava i quan va començar a esclafar lleugerament l’aire del compartiment inferior i va veure com el seu giny començava a enlairar-se, llàgrimes de felicitat pujaren als seus ulls. Va pujar a la barqueta, va assegurar-hi l’arnès i va deixar que el vent s’endugués el globus. No li va fer falta encendre el motor, navegava en direcció a l’enclusa, pujant i pujant, fins que va quedar a sobre mateix del núvol. Va comprovar que la corda d’escalada estigués ben subjecta a la barqueta i al seu arnés i va saltar. Una estrebada la va fer recular, el globus es movia, allunyant-la del núvol, les seves mans es van moure i van descordar l’arnés que s’enlairà ràpidament. Un cop alliberada, s’endinsà en la freda blancor del seu somni.

“Master Class”

Avui la cap d’estudis de Formació Professional com que tenia un dia tranquil, esdeveniment que caldrà marcar al calendari perquè sempre va de bòlit, ha decidit donar-li tota la informació sobre els diferents estudis d’FP que es fan a l’institut, sobretot les diferències que hi ha entre la Formació professional i els Ensenyaments esportius, els ensenyaments LOGSE i els LOE i altres curiositats del fabulós món de la formació professional. La meva companya, tota diligent ella ha tret la llibreta on s’ho apunta tot perquè és molt endreçada i no com jo que vaig escampant papers arreu, però al cap d’un moment ha deixat d’apuntar mentre anava posant cara de “on he vingut a treballar?” Al final de la master class li he dit un: tu no t’amoïnis, de moment em passes a mi les trucades i del que jo vagi responent te’n faràs una idea #aixòésmoltcomplicat

“Esfer@”

L’Esfer@ és del darrer aplicatiu de tortura que ha creat el Departament per massacrar docents i administratius. La seva posada en marxa, després d’anunciar-la com si fos la salvació del món, s’ha anat endarrerint i endarrerint perquè ja es veia que allò no podia ser. Tres cops van anular la formació. Ara s’han llençat a la piscina i han decidit posar-ho en marxa. La primera formació la va rebre la direcció i no va tornar gens contenta, més aviat molt indignada mentre deia, quan el secretari vegi el que l’espera serà terrible. I quan li ha tocat la formació al secretari han baixat tots els sants de cop. Sembla ser que entre altres meravelles són incapaços de migrar els proveïdors del SAGA i els haurà de tornar a entrar tots. La meva companya i jo ens vam mirar i ens vam preguntar, si no són capaços de migrar uns proveïdors, que passarà amb els alumnes? #massacreianiquilació

“Manualitats”

Avui un cop acabat el tema Consell Escolar i aportat les dades necessàries per que la direcció omplís l’aplicatiu de torn, s’ha sentit Ai, que no hem preparat cap detall pels alumnes i pares que van estar a les meses i cada any ho fem. Ja em veus a mi fent calendaris i embolicant-los i quan estava a mig embolicar he sentit un noseque de la xocolatada. Que traduït vol dir: faràs els tiquets de la xocolatada dels de 4t, i saps que vam cobrar l’any passat? i apa, acaba els calendaris i posat amb els tiquets, i mentre jo tenia la taula plena de retalls de paper i barres de cola, la meva companya, tota sola anava omplint els maleits TA per l’assegurança escolar dels nens, que abans es feia en un aplicatiu però ara enlloc d’avançar la seguretat social retrocedeix i cal fer-ho en paper #aixícomençadesembre

“Els informàtics”

Avui la xarxa anava fatal, però com que es podia accedir al servidor del centre i es podia treballar, doncs no hem protestat gaire, però en un atac de no se ben bé que i preveient que els podria caure la de dios es cristo si seguia anant tot igual de lent, he tret una bossa de Conguitos de la reserva espiritual que tenim al despatx per casos d’emergència i he pujat al zulo dels informàtics a investigar. He après moltes coses, entre elles que la calefacció de l’institut es controla telemàticament però no se que d’una app que no funciona i la calefacció fa el que vol, que un router o switch o el que sigui està fallant i que per això va tot molt lent i una mica més i em fan un master sobre webs, blocs i youtube. #sónbonespersones