Mes: setembre de 2020

Quan semblava que la cosa es podia començar a calmar i podríem tancar temes, apareix la coordinadora de batxillerat amb el tema optatives. Sembla ser que han assignat les optatives, no pel que van triar els alumnes a la matrícula, sinó amb una previsió del que voldrien fer. Ara s’entén l’allau de peticions de canvi d’optativa. Total, que desprès de passar-li la meva llista, mentre per dins em cagava en tots els tronos, he seguit amb els meus papers i distribució de mascaretes, per cert hi ha docents molt finolis i ho deixarem aquí. La cosa s’ha embolicat quan la dire m’ha preguntat que quin termini hi ha per matricular alumnes a l’IOC. I jo que se! Apa entra a la pàgina de l’IOC, merda no tenim les costrasenyes. Envia mails i un cop entrat, puaj, quina merda de web. Trobar la informació allà és pitjor que trobar l’agulla en un paller. Un cop trobada sento que la directora rondina. El Departament s’ha tret una altra declaració de salut autorització de noseque d’un PCR. Total torna a imprimir papers i carregat mig Amazones de nou. O implanten una signatura digital fàcil de tramitar o a la merda el planeta #stopautritzacions

Continuarà…

Tot i què els docents no poden entrar al despatx, allò segueix semblant una casa de bojos. Entre deixar cada dos per tres el que fas per repartir mascaretes, l’Esfer@ que avui ha decidit fer vaga de bits creuats, pares i alumnes que busquen l’integrador social pel tema beques de llibres, ah! tenim integrador social nou, la Geno intentant que les matrícules de formació professional quadrin i el coordinador informàtic demamant llistats, que els necessito per ahir, per poder generar els mail dels alumnes, allò és un no parar. De sobte truca una mare dient que no li quadra el que ha de pagar de quota de material. Horror!!! Apa, el secretari i la Geno repassant els excels, i ai las, hi havien errors. Això és el passa quan es volen fer les coses a la #putacarreracagandoleches i,a qui li han encolomant arreglar l’esguerro?…. Gaires dies més com avui i jo deserto #santapaciència

Continuarà….

Ludwig Boltzmann va relacionar l’entropia amb el grau de desordre d’un sistema (gràcies Wiquipèdia) Doncs bé, avui l’entropia aquesta (que ves a saber que és) estava campant per l’insti com pel passadís de casa seva. L’equip directiu feia mans i mànigues per contenir-la, no se si a l’entropia o al desordre, però anaven de bòlit. A secretaria, passi el que passi més enllà de la porta del despatx, anar de #putucul ja comença a ser rutina. Sembla ser que ara que ja tenim els de batxillerat tots matriculats comença el festival del canvi de matèries. En que pensen les criatures aquestes quan es matriculen? I clar, com que ara tots estem treballant amb l’Esfer@ alhora el sistema no pot, NOVETAT!!!, i apa a mirar com la rodoneta gira tot esperant que es carregui la pàgina. #santapaciència

Continuarà…

Ara sí que l’apocalipsi zombie, la catàstrofe nuclear, la pandèmia i el meteorit destructor de civilitzacions (ai no, que aquest encara no toca) s’han conjurat. Allò era el rien ne va plus, que dirien al casinos. Reunions i contrareunions, rètols per penjar, on coi són els conserges? pares trucant, el cap d’estudis suplent fent la cuadratura del cercle per salvar el dilluns, matricular alumnes de batxillerat de les recuperacions i adonar-se que un ha canviat de matèries (no porfi, això ara no) profes demanant llistats, a veure reis meus, que encara estem matriculant, movent taules i cadires, que aquí en sobra una i en falta a la 3a planta, el fuster treballant a tot drap per acabar d’arreglar les portes que els lladres van malmetre, el coordinador TIC i l’informàtic acabant de penjar pissares digitals…….. L’únic moment de calma ha estat quan he sortit d’expedició a buscar blue tak i un EPI (no el del Blas) per un profe. #ohestres #putusvirus

Continuarà….

Ja es nota que el dia 14 s’acosta i el més calent és a l’aiguera. La documentació que s’ha d’entregar a l’alumnat va creixent i fent piles per tot arreu. El Departament donant noves instruccions. Els pares, deuen notar el temps, estan més pesats que les mosques. Els profes enviant horaris i rètols per imprimir a color. Ai, que m’he equivocat, me’ls pots tornar a imprimir? El Cap d’Estudis d’FP que s’ha carregat el formulari de matrícula, no l’hem matat perquè ens el farien pagar per nou, però ja li he dit que li costarà moltes bosses de nubes. L’assignació de la llista d’espera que és la cosa menys àgil que un es pot imaginar. Alumnes que diuen que hen emplenat el formulari i no ha quedat gravat, pares preguntant que hay de lo mio. Els del Tribunal de les opos, amb els aspirants, rondant per l’insti. L’empresa dels chromebooks respartint-los, pares fent cua al passadís… #quemaltodo

Continuarà…

Com que el Departament va enviar el profes a casa i ara totes les reunions, de pares incloses, són telemàtiques el dia es presentava profitós. Si es que m’il·lusiono amb no res. Si el chek list ja era llarg la cosa a anat a pitjor. Que si posa piles als termòmetres, que si prova si funcionen, que si el del Departament ( un per tot l’institut i és lent i poc manegable) que ara com els posem…Per sort el fuster, que estem a punt de demanar que l’incloguin a la plantilla de l’insti, s’ha ofert per solucionar-ho. Una cosa menys. Que si obre la caixa forta, fes més etiquetes, els pares en la seva línia de no llegir… No se perquè ens molestem a enviar res. Per sort la catàtsrofe nuclear del mail equivocat s’ha solucionat i ha quedat en no res ( uffff) Cal una menció especial a la Geno, que gestiona la matrícula i la llista d’espera i que s’ha passat el matí fent trucades i enviant mails i aguantant pares (o implanten el carnet de pares aviat o no hi ha futur) També una menció especial al secretari que ha estat fent proves amb la megafonia i ens ha eixordat amb la musica i els timbres (ha sobreviscut de miracle) Total, que de la meva feina, com aquell qui diu, no he pogut fer res #aixínoespot

Continuara…

El dia ja no ha començat bé. Anava llançada a fer els darrers documents combinats quan em diuen: No cal que els facia ara, les reunions seran telemàtiques. Apa tot de papers fent nosa pel despatx i sense ningú a qui encolomar-los . Després descobrim que em vaig equivocar i hem enviat correus de matriculacions a qui no tocava. #sevaberunfoyon que ja veurem com acaba la cosa. Més tard em demanen etiquetes de Dymo per marcar sprays. Sembla ser que amb que siguin de colors diferents no n’hi ha prou. Demano el Dymo als informàtics i em poso a generar etiquetes. La cinta s’acaba, puja al zulo a buscar-ne més. El zulo estava dessert i procurant no tocar cap boto que desencadenés un Skynet he trobat la cinta. Baixo al despatx i ai las! no entra. Començo a buscar els informàtics i res. No eren enlloc. Al final i en ple atac de desesperació els truco i diuen: som al taller. Lúnic lloc de l’insti on no havia buscat! I cap allà que vaig amb el Dymo i les cintes. No entra, dic, gairebé a punt d’una crisi nerviosa. El coordinador informàtic, se les mira, l’agafa i la posa sense cap problema. I amb la moral pel terra he tornat al despatx. #vullamevamama

Continuara…

Talment semblava el Dia Internacional del Qua Hay de lo Mio. Tothom perseguint tothom i ningú podia estar pel que demanaven. Els documents de salut que ens havia de donar la dire ha estat un: espereu que sembla que el Departament en penjarà un. Les llistes de l’estat econòmic dels alumnes de Batxi, que ens havia de donar el secretari, eren un -ara, quan tingui un moment. El cap d’estudis d’FP demanant llistes d’alumnes, a veure, que la matrícula s’acaba el dia set. Profes buscant profes, profes buscant la coordinadora, la coordinadora buscant la infermera del CAP. Semblava el joc dels disbarats versió COOVID19 #quemaltodo

Continuarà…

He aconsseguit fer gairebé tots els documents combinats, me’n falten dos, i ja tinc preparada la documentació per lliurar als pares, però me’n falta un, i així no hi ha manera d’acabar res. I com que me’ls han de proporcionar la dire i el secretari, la cosa pinta malament. Entre la Geno i jo estem ideant un pla malèfic per lligar-los amb brides a les respectives cadires perquè s’estiguin quiets una estona i ens facin cas. Els pares en la seva línia de plorar pels seus plançons i HORROR, un pare ha calculat la quota del preu públic a pagar perquè el seu fill te beca, fins aquí bé, però també reclama la quota del curs passat. MERDA. Ja s’ha embolicat la troca. Després de llegir i rellegir les instruccions del Departament, i intentar trucar als Serveis Territorials, inútil era la 40ena de la cua i la cosa no avançava, he decidit que la dire parli amb el Departament a veure si en traiem l’entrellat. #noanembé #sevaaverunfoyong

Continuarà….

Semblava que el dia començava bé fins que s’ha obert la veda de “la Maria ho pot fer tot” i mira, NO. Anar al banc, després a la botiga a pagar i demanar que ens portin la comanda d’esprais (quan s’acabi el festival de la Covid podrem folrar l’insti), i papereres ha estat un passeig, però tornar al despatx i començar la festa ha estat un. No es podia obrir la caixa forta, a veure on és el manual d’instruccions?, que si fes un document combinat, el cap d’estudis que necessito unes carpetes de colors, mira no n’hi ha però ja et farem alguna cosa, més pares plorant perquè el seu plançó no té plaça, una profe entrant a secretaria (MALAMENT) sense mascareta (PITJOR), al final quan la conserge nova (sí, tenim una conserge nova però res d’administrativa nova, #todomal) ha entrat per donar un altre encàrrec, la Geno ha allargat la ma i ha dit “dona’m-ho a mi que està col·lapsada”. Ja no sabia que era el que estava fent, ni el que havia fet ni el que tenia pendent. #entropiamental #notincedatpertantescoses

Continuarà…