“Auditoria interna”

Els dies d’auditoria són estranys. Les auditories són fredes, per això són auditories. El dia ja ha començat especial. El coordinador de qualitat, que està de baixa mèdica, com aquell que no vol la cosa, ha vingut a portar el comunicat del metge avui i ha anat fent el ronso per allà amb l’excusa que havia d’esperar la seva dona que el portés a casa (se li ha vist el llautó) Desprès el matí ha passat lent, molt lent. No ens atrevíem a fer gaire cosa, ni sortir a prendre cafè, no fos cas que en aquell moment ens toques a nosaltres. Al final tipa i cuita d’esperar, he agafat la jaqueta i el tabac i tot just he dit: ara vinc, que entra el el secretari al despatx i diu: no marxis que ara us toca. Sense pensar-ho li he etzibat un: entreteniu-lo una estona, ara torno. Ha estat la cigarreta més ràpida de la meva vida. Ens demanen expedients i ai las, d’entre cents d’expedients en actiu i milers d’històrics han anat a demanar els dos únics als que els hi faltava una signatura. Avui era Sant Murphy patró de les auditories. #mortalesauditories

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari