Avui és el gran dia. D’aquí a unes hores sabré si és el dia de l’alliberament o m’allarguen la condemna (espero que no perquè la debacle mental pot ser èpica) Sóc desperta des de les 4 i tipa de donar voltes he sortit del llit i intentant fer el mínim soroll possible m’he apalancat al menjador. El problema és que el gats s’han pensat que era l’hora de les xuxes i no han parat d’emprenyar fins que al final han aconseguit les seves xuxes dues hores abans del que els toca. I com sempre que esperes alguna cosa, el temps va lent, molt lent, massa. La minutera no avança ni per mal de morir i jo ja estic a punt de rosegar-me el colze, i no puc fer res, per no fer soroll #vullserlliure
