Capítol XLII “Lliure”

L’organització de l’hospital de Sant Joan de Déu (Manresa) no és que necessiti millorar, es que a voltes brilla per la seva absència Un cop arribes has de passar la targeta per un terminal d’on surten un tiquets com els del Carrefour que et diuen el número i la consulta. No se que passava però hi havia un caos a la zona de cures i visites que els metges anaven a buscar els pacients d’una sala per portar-los a una altra. El meu planning deia que 1r cures per treure guix, 2n radiografia i 3r visita del metge. Després d’esperar una hora a sortit a la pantalla el número de la visita del metge, així que he entrat i li he explicat, que m’havien d treure el guix i fer-me la radiografia però que portava més d’una hora esperant. M’han tret el guix i la infermera ha mirat i ha dit que allà només posava consulta de control. I jo hem pregunto si tenia hora per tot i teòricament estaven avisats de la meva arribada, qui dimonis organitza aquell hospital, un sàdic?. Per sort m’han tret el guix abans que res, perquè l’os encara no està del tot curat, però m’han dit que només camini en pla i que torni d’ací a 15 dies. Potser no és el final que m’esperava i he d’anar calçada amb bambes gens cuquis, però ja semblo una persona. #sóclliure.

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Leave a Reply