Capítol XXXVI “El limoncello”

He decidit acabar el limoncello que vaig començar abans de la trencadissa del peu. I com que quan a mi se’m posa una idea al cap ha de ser sí o sí ha començat el drama. Sortir a la galeria amb les crosses ja ho tinc força dominat, però amb les mans ocupades amb les crosses agafar res és difícil. Així que fent una mica d’equilibris precaris he aconseguit treure el pot de l’armari, però portar-lo a la cuina ja eren figues d’un altre paner. L’he posat dintre d’un cossi de plàstic i he anat a buscar la cadira Picard i des de la cadira i amb la crossa anava acostant el cossi a la porta, amb l’inestimable ajut del Trekkie i el Data que es barallaven per entrar dintre el cossi. Un cop fet fora el gats i recupera’t el pot, acabar-lo ha estat relativament fàcil. Ja puc fer #limoncellotime

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari