Categoria: Diari d’una administrativa

El dia ha començat reclamant un autocar, perquè els senyors de l’empresa s’havien equivocat i havien programat el servei per una hora més tard. Ha calgut trucar al museu avisant que arribaríem tard, nervis, les criatures esperant al carrer…al final han arribat amb tres quarts d’hora d’endarreriment. Tancat el tema del transport, hem passat a la realització del pla malèfic super secret, no pel domini del món, sinó per homenatjar una docent que es jubila. Anar a buscar les roses ha estat el més fàcil. Després amb el secretari hem recorregut tot l’institut buscant dels delegats de cada classe per entregar la rosa que li havien de donar a la professora quan fes el passadís dels campions. Sempre vigilant que no aparegués l’homenatjada a la impensada, tot i que hi havia ordres de mantenir-la entretinguda a la sala de professors, costés el que costés. Un cop repartides les roses i tothom a lloc a començat el festival. El coordinador informàtic filmant i jo fent fotos ens anàvem atropellant l’un a l’altre, però tot ha sortit molt bé #bonajubilació

Quan arribes a la feina, obres el correu i veus que t’han enviat un correu a tres quarts d’una de la matinada ja pots preveure que el dia serà mogut. He deixat la meva companya al telèfon intentant solucionar el tema d’un arxiu per unes estadístiques que no es deixava enviar i he obert el correu nocturn. Era qüestió de maquejar un rètol. Un cop fet calia fer unes fotos que faltaven per la jornada de portes obertes, apa passejat amunt i avall de l’institut. Quan he pogut dedicar-me a treure unes estadístiques de les faltes d’assistències, em reclamen el kit que es prepara pels professors que es jubilen. Teòricament, tenia temps fins demà, però no, han canviat d’idea i el volien avui. Al crit de ja va, ja va que estic fent les assistències diuen ah! les assistències avui no calen que hi ha claustre. No he fet un directoricidi de casualitat. Entre recórrer de l’institut de punta a punta, manualitats diverses i que avui tocava consell escolar i he plegat a les tantes #nopucmés

Avui hem començat el dia fent el gigarètol de les jornades de portes obertes, que consisteix en fer un rètol de 2×1,5 metres a cop d’enganxar fulls A3 (com la gigafoto però en domèstic) i penjar-lo, que han calgut tres persones per fer-ho. A tot això tocava buscar fotos pel powerpoint de presentació de l’institut a les escoles, enviar documentació per les PAU, certificada i amb acusament de rebut, no fos cas que diguessin que no l’han rebut, enviar sol.licituds a l’ajuntament per la Setmana de la Salut, preparar calendaris per fer obsequis i enmig de tot el festival apareix l’inspector, el Gadget no, el d’Ensenyament, per avaluar interins i a la direcció que plega. Però ha vingut una hora abans del previst amb el conseqüent desordre de tot el planning del dia. I clar la direcció s’ha passat més estona al nostre despatx, rondinant perquè tenia molta feina a fer, que al seu. #començalafidelmón

Tants dies de calma eren sospitosos. Avui ja ha començat el ball de la Setmana de la Salut, que si fer difusió, això vol dir penjar-ho a les xarxes, fer díptics, tiquets pel sopar en família i altres coses que ves a saber, però sempre surt alguna urgència. La jornada de ports obertes, ves fent els rètols, començarà la batalla pels plafons el cel.lo i el cordill, no hi ha prou plafons per totes les àrees. El vídeo que s’haurà de gravar pel Ministerio, que s’ha assabentat del programa de lectura que fem, sembla ser que al Ministerio llegeixen la Vanguardia a l’hora d’esmorzar i van llegir l’article del @QuicoSalles i tots tremolant perquè clar, haurà de ser en castellà… La més que imminent auditoria externa, que pesat el Departament amb la cosa de la ISO…Total que a mi em queden pel cap baix uns 80 expedients per revisar i no se si tindré temps per tot. #tempusfugit

La comissió de festes de l’institut ha decidit posar una mica d’ordre en el tema celebracions d’aniversaris i ara fan una celebració conjunta de tots els que fan anys el darrer divendres de cada mes. Com que la festa la fan a l’hora del pati, ni els conserges ni nosaltres podem pujar mai i sempre ens baixen alguna cosa. El mes de febrer és prolífic a l’hora de generar docents i el divendres eren una gernació celebrant anys. Tot just acabar el pati, truca la cap d’estudis d’FP, que no feia anys, però no fos cas que amb tanta gent l’un per l’altre en quedéssim sense esmorzar i pregunta Us han baixat l’esmorzar? No encara no… En un tres i no res es presenta amb un plat de pa amb tomàquet i botifarra d’ou. Tot just acabàvem de tastar la botifarra, òndia que bona, que baixa el coordinador informàtic a portar esmorzar. Oh! ja en teniu, bé us el deixo igualment, juntament amb fruita que han portat per posar la part healthy a l’esmorzar. Com aquell que diu no havia tingut temps de sortir per la porta que apareix una altra docent amb esmorzar, que també s’ha quedat sobre la taula. Allò semblava un buffet lliure… #maldepanxa

Al.leluia, després de molts dies d’entrebancs diversos he pogut exercir d’administrativa. TOT EL DIA. Oficis, sol.licituds, expedients, llistats d’alumnes… sortien del meu ordinador cap a la impressora feliços com nens que anaven d’excursió. Bé els papers no se si ho eren, jo si. No m’ho podia creure. I mentre la meva companya intentava arreglar l’esguerro que havien fet a hisenda amb el certificat digital de l’institut, jo anava posant i traient documents dels expedients i creant una mica d’ordre en el kaos que s’havia convertit la meva taula. Cal aprofitar aquests moments de calma, perquè no duraran gaire. Tanta felicitat no pot ser bona i segur que dintre de poc algun entrebanc malèfic pertorbarà la meva vida d’administrativa i hauré de tornar a ser multitasca a preu fet #joestimoelspapers

El dia es presentava normal. Tenia intenció de seguir amb la meva razzia d’expedients quan la direcció diu tinc una feina per vosaltres. I com que la meva companya s’està esbatussant amb el 347 (o un número per l’estil) d’hisenda que sembla ser que no es deixa enviar, he agafat l’encàrrec. Fàcil, fer unes butlletes de votacions per triar docents per una comissió. Aix el fastuós mon de les comissions. Estava tota entusiasmada fent butlletes quan el secretari, amb una cartolina a les mans diu, m’hauries d’ajudar. Me’l miro i diu és per una manualitat. Els docents es disfressaran de cuiners i s’han fet uns barrets de cartolina, però ell anava dient, que la cartolina no m’arriba, no se que passa. Miro la cartolina i clar, havia fet el plec per la banda curta. Apa, posat a fer els barrets del secretari i la direcció. Entre això i un rètol per la comissió de festes i els aniversaris dels docents he passat el dia #tallerdemanualitats

Encara em durava la rebequeria de l’auditoria, perquè els expedients són “meus” i com que aquest any no n’he tingut el control total, passa el que passa. La meva companya amb previsió després del bon dia i veient la meva cara de mala hòstia em diu: vols una xuxe, no vull res, no estic d’humor. Amb cara trapella em mira i posant la ma a la bossa diu i un Bony o un Tigreton?..Segur que no? S’ha acabat de cop la cara d’emprenyada i hem començat a riure. Estàvem guardant les llaminadures quan ha arribat la direcció dient: Ho sento noies, no us vaig avisar, però avui venen a gravar la secretaria per un documental. A mi per molt que m’avisin ni amb tot un pot de Titanlux s’arregla la cosa. Però ens em passat el matí sota mínims, per no fer més escampall de papers a l’espera que apareguessin per filmar. I a banda de partir-me en Tigreton amb el secretari fer una mica de nostàlgia el matí ha passat sense pena ni glòria. Tot per uns segons de filmació #periodistesicàmeres

Els dies d’auditoria són estranys. Les auditories són fredes, per això són auditories. El dia ja ha començat especial. El coordinador de qualitat, que està de baixa mèdica, com aquell que no vol la cosa, ha vingut a portar el comunicat del metge avui i ha anat fent el ronso per allà amb l’excusa que havia d’esperar la seva dona que el portés a casa (se li ha vist el llautó) Desprès el matí ha passat lent, molt lent. No ens atrevíem a fer gaire cosa, ni sortir a prendre cafè, no fos cas que en aquell moment ens toques a nosaltres. Al final tipa i cuita d’esperar, he agafat la jaqueta i el tabac i tot just he dit: ara vinc, que entra el el secretari al despatx i diu: no marxis que ara us toca. Sense pensar-ho li he etzibat un: entreteniu-lo una estona, ara torno. Ha estat la cigarreta més ràpida de la meva vida. Ens demanen expedients i ai las, d’entre cents d’expedients en actiu i milers d’històrics han anat a demanar els dos únics als que els hi faltava una signatura. Avui era Sant Murphy patró de les auditories. #mortalesauditories

Avui hem començat el dia tort. El conserge s’ha fet un embolic amb les fotocòpies dels exàmens i ha fotocopiat dos cops el mateix. Com que els exàmens eren pel secretari que a entre factura i factura fa de profe de mates, o és al revés? no se tu, ha començat el drama. Com puc controlar la despesa en fotocòpies si van fent això? així no hi ha qui assigni quotes, que si tal que si pasqual…Després han arribat els controladors de les proves de les CB (llegir competències bàsiques) i ens ha tocat un una mica (molt) sòmines que estava tota l’estona a la parra i que li havien de repetir tres cops les coses i a sobre s’equivocava. Un cop repartits per les aules corresponents per les proves hem passat al tema següent. Avui tocava visita de Patums. El DG de no se què, l’adjunta de nosequantos, total que alguna cosa s’havia de preparar. Però amb un gent que fa la visita a l’hora del vermut fa de mal fer. No els pots oferir cafè (no veig perquè no) i posar unes olives i una cervesa no fa per un institut. Hem resolt el tema amb unes ampolles d’aigua i uns caramels i avall. Però gairebé els haguéssim pogut posar el dinar perquè han arribat a tres quarts de quinze #pocapuntualitat.