Categoria: Diari d’una administrativa

Així podria definir el dia d’avui. Començant perquè la directora que ha hagut d’anar a l’AT per allò del certificat digital de l’institut i després de fer-la tornar a casa a buscar el seu nomenament original, sembla ser que amb la còpia no en tenien prou ni se l’han mirat. Quan estaven a mig descarregar-lo oh! s’ha de pagar, diu el Secretari, ja t’ho vaig dir, li contesto, apa atura-ho tot per anar a buscar la targeta. Després que si els nens del futbol a buscar certificats, la loteria que avui hem pagat pels pèls, tallar branques de paper per l’arbre de la lectura, començar a mirar que proveïdors té entrats l’Esfer@ i caure de cul al veure que no tenen ni el de CTTI que és obligatori per tots els centres, barallar-se amb el programa de faltes i decidir que haurem de tornar a trucar perquè alguna cosa no quadra… Un dia de començar moltes coses i #totperacabar

Avui em tocava anar a la formació d’Esfer@. La feien a l’EOI, que sembla que l’hagin posada en un lloc per desincentivar a la gent que aprengui idiomes. Transport públic, un autobús cada hora i en cotxe és un drama arribar-hi, perquè com que està a les afores si et saltes la sortida et toca fer un autèntic tour per la ciutat per arribar-hi. Un cop arribada a lloc i saludat unes quantes conegudes a començat la formació. El formador molt bé, un encant, el programa….sense comentaris. Entre que estàvem d’esquenes a la pantalla on projectava la informació, mentre que buscaves et perdies la meitat de les coses i que la demo anava com anava, no hem fet gaire cosa. Clar que una mica de safareig de perquè la implantació de l’Esfer@ s’ha endarrerit tant si que ens ha fet, i ens hem posat totes les mans al cap. El dia que s’implanti del tot #seràundrama

El SII és un altre aplicatiu que serveix per enviar al Departament les dades que hi ha al SAGA. Perquè tot ho has d’entrar al SAGA però aquest no deixa anar una dada ni per mal de morir i cal crear altres aplicatius tots igual de mal dissenyats per tornar a entrar les dades que ja tenen, com si la gent no tingués res més a fer. Sembla ser que això del SII ho portava el Ricard i ningú sap de que va. Després de trucar al SAU ens hem quedat igual que abans perquè allà tampoc en tenien ni idea. Al final, tipa i cuita perquè el manual d’instruccions està fet perquè l’entenguin enginyers en informàtica i no administratives he enviat un correu als d’estadística del Departament reclamant un manual comme il faut. Tinc el pressentiment que això acabara malament #putosaplicatius

Donar notes, preinscriure i matricular alhora és certament impossible. Bàsicament perquè l’accés (aturada per rascar) aquell és complicat. Cal fer tot de processos, entre ells entrar les mateixes dades dos cops i clar, no li demanis miracles que no en fa. O sigui que els fulls de matrícules i dades bancàries els hem fet a ma, però clar, no surten ni convalidacions, ni descomptes per família nombrosa ni res de res, amb la qual cosa cada alumne que tenia una especificitat en la matrícula, que gairebé són tots, o marxava amb la matrícula a mig fer o amb una esmena de l’import de la matrícula feta amb boli, cosa que queda de tot excepte cuqui. Per acabar-ho d’adobar avui no se sap per quin misteri no hem pogut accedir ni al SAGA, ni al DOGC ni a res de res #cosesquepassen

Com que els alumnes dels cicles ERE viuen fora del SAGA tenim un Accés (aturada per rascar la granissada que em provoca aquest programa) que es certament útil, però complexe de fer anar, sobretot si no tens instruccions i has d’anar provant. La meva companya que té més paciència ha quedat nominada per entendre’s amb ell. Davant les presses per entregar butlletins i certificats vam provar de començar a treure els dels alumnes que ja tenien totes les notes. Tot era en va, allò només donava error darrere error. Ensumant la tragèdia vam fer un pla alternatiu d’excel amb document combinat per sortir del pas, però al final amb totes les notes posades i encara no sabem com, l’accés va deixar anar butlletins, certificats i actes d’avaluació. #vivimalímit

No es pot anar a treballar en mode rubia però com que ningú em fa una nota a l’agenda doncs cap a l’institut falta gent, més que res perquè la meva companya tenia formació i s’havia de pagar la loteria. He anat a buscar diners al banc i el caixer per molt que li demanes l’import d’una determinada manera t’ho dóna com li surt d’allà i clar en arribar al despatx, enlloc de comptar els diners m’he posat a fer paquets per no haver de fer filigranes alhora de pagar. Total que entre que jo no estava gaire fina i que de cop em faltaven diners he tingut un atac de pànic col.lapse i vull amagar-me en un racó tot en un. Un cop tancat l’horari de pagament i fent recompte faltaven diners, jo ensorrada en la més vil misèria, el secretari cagant-se en el banc i els caixers per no donar el que se li demana i la meva companya que quan ha tornat intentava consolar-me. Quan ja era a punt de marxar i regirant la bossa per enèsim cop no fos cas què…ha sortit el cartutx de monedes que faltava!!! #quindiamésdramàtic

Semblava que avui fos dimarts i tretze. La meva companya havia d’anar a la formació d’Esfer@ i un cop enllestit a tota pressa unes tasques pendents i gairebé empassar-se l’esmorzar ha marxat. Al cap de poc torna i amb cara de sorpresa pregunto que ha passat? Diu res, jo també faig rubiades, la formació és demà, havíem confós el dia. Tornem a les nostres tasques, entre elles intentar sol.licitar el certificat digital, que després de perdre tot el temps del món ho hem hagut de fer amb l’explorer, que estava molt content de poder veure món perquè no el fem servir mai, i així anar passant el dia fins que de cop algun bitxu d’aquests que tomben per l’institut ha decidit visitar-me i he hagut de marxar feta un moc cap a casa #putodimecres

El matí ha començat amb la cap d’estudis d’FP que sempre va de bòlit intentant imprimir un arxiu des d’un ordinador amb Ubuntu, que no s’estima gaire amb la impressora i sempre fa perdre temps. Sempre li dic que quan tingui pressa (cosa habitual en ella) imprimeixi des del meu ordinador, però no hi ha manera i clar sempre acaba sent un drama. Hem seguit amb el tema loteria. Aquest any la loteria que han venut els alumnes de 4t per finançar el viatge de fi de curs ha sortit premiada. No molt, però clar, cal abonar l’import de les butlletes. Com que el secretari des que van entrar a robar a l’institut no vol tenir efectiu ha restringit el pagament a 200 butlletes per dia, cosa que un cop han vingut quatre avis amb gairebé dos talonaris sencers cadascun han copat els recursos econòmics i apa passat la resta de l’horari de pagament dient que fins demà no podem pagar més. Hi ha qui ho entén i qui fot una escandalera de collons #mortalaloteria

Avui encara no havia posat el cul a la cadira, literal, que ja m’han demanat allò que m’havies d’imprimir, ara, ara un moment!!! Total que baralla’t amb un excel exportat d’un mierdiaplicatiu i que després de fer baixar tots els sants, qualsevol dia anirem a fer una birra amb els sants, i d’intentar la quadratura del cercle he tirat pel dret i ho he imprès en A3. Després d’entregar-ho, he tornat al SAGA a veure si podia treure un llistat de les optatives del 2n trimestre per comprovar que estan ben entrades. I no, allò no funcionava, em sortien els alumnes del primer i del segon a cada optativa. Llum, foc, destrucció i quan derrotada he decidit que calia trucar al SAU i li explicava a la meva companya el que em passava s’ho mira i pregunta: I posant només segon parcial? I jo amb cara d’imbècil Què??? No havia vist un desplegable que et permet triar el trimestre #fentrubiades

Tot buscant un model per fer un document, hem començat a trobar coses. Hem decidit fer tria i llençar papers o arxivar-los segons el cas. Els d’arxivar ha estat fàcil, però quan ha arribat l’hora de llençar, ai las! ai no se, mira que si després fa falta, uy això no que són justificants de pagament (de l’any de la picor) i no se sap mai, no aquests no que es informació que encara és vàlida, i la pila de llençar ha anat baixant al mateix ritme que creixia la de documents per guardar. Total que després dues hores llargues de mirar i remirar, excepte un parell de documents repetits estem igual que al començament. Vist que això de llençar no se’ns donava gens bé hem començat a mirar la documentació de la formació de l’ Esfer@ i té pinta que la formació acabarà sent un curs de comptabilitat enlloc d’un curs de com fer anar el programutxu dels pebrots #nopapersnoparty