Categoria: Diari d’una administrativa

Ha costat el que no està escrit, però després d’unes quantes maniobres de distracció, reallotjar uns títols en un altre calaix, insultar la fotocopiadora que s’encallava cada dos per tres i tres talls a les mans a l’hora d’ensobrar les cartes on s’informa que poden recollir el títol, a veure si fan cas que l’institut no és el dipòsit municipal i els títols fan nosa, podem confirmar que hem vençut i tot està al seu lloc. Bé, tot no, que avui no se sap per quin misteri, tot i no tenir gairebé feina perquè les criatures feien vaga, els conserges no han anat a correus i les cartes encara són a l’institut esperant la vènia. Amb aquest tema resolt i el de la web de l’institut gairebé també, que estan de reformes i hem aprofitat per dir “que hay de lo mio?” acompanyat d’una bossa de conguitos ara la web serà més funcional a l’hora que la gent pugui trobar la informació. #undiaquasiperfecte.

Ens ha visitat l’Arturo Padilla, però previnguda que és una, el rètol de la xerrada ja estava fet i només m’ha calgut penjar-lo. Un cop fet, he tornat a la taula amb la sana intenció de acabar d’endreçar els títols, però havia de treure el resum de les faltes assistència dels alumnes i apa, vinga a baixar fulls de calcul i a copiar i enganxar perquè quedi una mica presentable. Ja ho tenia enllestit i tornava a reprendre el tema títols quan ha entrat una professora d’educació física demanant voluntaris per fer de pseudojurat per una coreografia que feien un grup d’alumnes i donar la nostra valoració. Així que la conserge, la meva companya i jo hem desfilat cap a la sala d’actes com si fóssim el jurat del Happy Day en versió cutre (jo volia unes cartolines amb  números per donar la puntuació) Un cop vista la coreografia, que deu ni do, hem dictaminat que només li faltava una mica més de practica i apa, cadascú a fer les seves coses. #ielstitolsperendreçar

Avui, disposada a recuperar el temps perdut, he començat a registrar títols i a ensenyar-li a la meva companya com es feia, que és mecànic però cal apuntar uns serial llarguíssims en un espai molt petit al llibre de registre, cal fer-ho amb lletra gairebé de miniatura i perds una ma de temps de no dir. Un cop fets un quants hem anat a treure les cartes per comunicar que poden recollir el títol i avui l’RTA estava de morros i ens feia fora del sistema cada dos per tres. Al final, per pura insistència hem aconseguit entrar-hi i quan ja estàvem imprimint les primeres cartes, la conserge ha entrat buscant la coordinadora pedagògica per preguntar qui rebria l’Antoni Pladevall que venia a fer una xerrada i #terror he vist que no hi havia cap rètol de la xerrada fet. Apa deixa l’escampall de títols per sobre la taula, que l’il.luminat que va decidir que serien en A3 aquell dia es podia haver quedat a casa, i posat a fer un rètol a corre cuita. Sóc la retoladora oficial del centre i els rètols surten com surten. #escampalldetítols

Avui no he anat a treballar, tenia que fer gestions i la direcció que és molt comprensiva, m’ha donat el matí lliure. I tot fent gestions m’he trobat un conegut, docent ell quina casualitat, i hem anat a fer un cafè. Desprès d’arreglar el món, que ens ha quedat molt net i endreçat hem començat a parlar d’instituts. I jo, en plan mama, que a casa diu pestes del fill però amb els de fora és el millor del món, li he parlat del programa de lectura, i que si hem sortit a la Vanguardia, que si al bloc El clot de les ànimes en parlen i ens deixen pels núvols, que si els nen llegeixen, que si tal, ell que és filòleg i que al seu institut tenen un programa de lectura que no acaba d’arrencar del tot ha començat a fer preguntes, al final semblava un interrogatori de la txeca. Desprès de prometre que li enviaria tota la informació que pogués ens hem acomiadat. #rodejadadedocents

Poc a poc les barricades de carpetes van acomodant-se dintre dels arxivadors definitius que com de més bon apilar ocupen menys espai la meva taula ja no sembla la zona zero. ara toca allò de tornar-les a obrir una a una per posar en un excel, que a falta d’un programa d’arxiu ja fa el fet, el que hi ha a cada capsa i retolar-ho per pujar-ho a l’arxiu, on posa arxiu s’ha de llegir cuartuxu de mala mort amb estanteries metàl·liques i on si em despisto ja gent hi desa el que li sembla. Tota entusiasmada estava jo amb els meus arxivadors quan de cop miro el rellotge i el conserge no havia vingut a buscar els documents per portar al Registe. Començo a buscar el conserge, l’altre conserge només em diu que ha marxat, Kaos Foc Destrucció, començo a organitzar un #varenudrama fins que em diuen que ha anat a la deixalleria i que si, s’ha deixat els papers, però que quan torni ja li faran anar. #consergesdespistats

Tota la documentació que feia nosa al l’armari de direcció ara està escampada per sobre, sota i al voltant de la meva taula. Això vol dir, que per arribar-hi he de fer un cross que ni el Kilian Jornet pujant muntanyes. Un cop asseguda, cal desmuntar les carpetes , treure els documents de les fundes de plàstic per posar-los a fundes de paper i passar-los a arxivadors definitius. Apa, aixeca’t creua el mar de capses i carpetes, munta un arxivador porta’l a la taula, sortejant de nou les capses i carpetes que no s’aparten ni per mal de morir, omple-la i intenta crear un forat per deixar-la. Cosa difícil perquè l’espai no és elàstic i hi ha el que hi ha. Mentre la meva companya s’esbatussava amb l’accés (aturada per rascar) i i intentava posar ordre amb els alumnes dels ERE. De tant en tan em mirava amb carona de pena i deia, et puc ajudar? Oferiment que declinava perquè amb una organitzant barricades ja n’hi ha prou. #stopbarricades

Avui el dia ha començat amb l’embolic de les pissarres. Com que el Departament només proporciona pissarres vitrificades (llegir veleda) i els retoladors son caríssims, al juliol van comprar pissarres verdes. Un cop comprovat que la referència era la correcta les van desar sense desembolicar-les per que no es fessin malbé. A l’hora d’obrir-les DRAMA, eren pissarres vitrificades blanques i clar ens han dit que res de canviar-les per molt que la referència estigués equivocada. Després el conserge ha fet una conserjada, donant hores de visita per la directora pel morro. La sorpresa ha estat que la direcció ha decidit que calia endreçar el seu armari, que com que m’he incorporat tard, hi havia documentació d’anys anteriors i ocupava espai. He començat però per baixar tot els trastos que tenia sobre l’armari i he trobat dues bosses de bolis d’una entitat bancària ara fusionada i tornada a fusionar de quan les entitats bancàries feien obsequis indiscriminadament. #tenimbolispertemps

Els segells s’estan quedant sense tinta i he decidit remenar pel calaix a veure si per casualitat quedava cap feltre amagat per un racó. Quan he obert el calaix he decidit que abans de buscar res potser caldria posar una mica d’ordre, perquè allò més que els calaixos d’una administrativa semblaven una parada dels encants. Quan ja havia buidat els calaixos, miro el rellotge i patam, era l’hora de pagar la loteria amb la qual cosa, la taula ha quedat coberta d’un mostrari d’adminicles surrealistes fins que un cop acabat l’horari de pagament he pogut posar una mica d’ordre en aquell caos. Resultat que després de distribuir per altres llocs del despatx cordills, pinces d’estendre, fil de pescar, cintes d’embalar i recanvis del DYMO, que aprofitant una oferta en van comprar per etiquetar coses durant tres cursos seguits el resultat ha estat de #calaixnet1feltre0

Avui el dia ha començat no gaire bé. La direcció i jo no ens vam entendre a l’hora de fer uns llistats i volia el de tots els alumnes del centre. Si només s’han de filtrar per grup classe, ha dit. No, que els han ordenat pel DI dels pares i allà no es troba res. Ja ho faig, però hi estaré estona. Al final resulta que els que faltaven no serviran de res, perquè caldrà fer un full per que els alumnes els portin a casa. Després de solucionar un problema amb un article de la pàgina del centre ha arribat la notícia. Hem sortit al diari!!! Una notícia sobre el programa ILEC d’impuls de la lectura que es fa a l’institut, amb entrevistes i vídeo. Molt xulu. Ràpidament ho he penjat al facebook de l’institut mentre el coordinador informàtic per un cop em feia cas Al·leluia!!! i assegut al meu costat ens hem mira’t el que no podia canviar del web. Resulta que no és que jo sigui tan inútil, és que m’havia donat l’usuari equivocat!!! #toteldiadavantlapantalla

A voltes em passa, una mandra que ho envaeix tot i que permet fer el imprescindible perquè res no s’aturi. Preparar la documentació per anar a registre, controlar que s’enviïn algunes cartes, fins que tanta desgana començava a ser sospitosa i quan de cop han començat a xiular les orelles dir: Necessito xuxes, oh! al bar de l’institut no n’hi havien. Drama!!! i abans de caure a terra per una baixada de sucre i organitzar un espectacle, no fa polit veure una administrativa estirada al terra pàl·lida com un Adams qualsevol, sortir a comprar xuxes per tornar diabètic tot l’institut (l’aigua amb sucre fa el mateix efecte, però les xuxes són més bones) Després de la fartanera de llaminadures i un cop aconseguit que el món s’estigués quiet i les orelles deixessin de xiular acabar de fer quatre coses més, entre elles el ja diari cagar-se amb l’Esfer@, que entra proveïdors quan li dona la gana, i donar el dia per acabat #nosucrenoparty