Començar l’any amb un refredat de cal ample i un atac de migranya no pronosticava res de bo. Si hi afegim que la família que emmalalteix unida roman unida, que vol dir home, fill i gats refredats, el menjador de casa semblava la sala d’espera d’urgències. Després de tot un dia arrossegant-me per casa com una ànima en pena, d’assaltar la farmaciola en plan comando i d’unes hores de foscor absoluta la migranya ha marxat però el refredat no. Per que no fos dit que no fèiem res d’especial hem decidit sortir a sopar unes pizzes. Iupi, iupi. Tres atacs de tos i una dotzena d’esternuts més tard, el sortir a sopar s’ha transformat en estrenar-me en l’experiència d’anar a buscar pizzes per menjar-les a casa #novesexperiències.