Tieta Varenu

El matí havia passat sense pena ni glòria. Les trucades lloro, l’inici de preinscripcions de grau superior. Els certificats que van amunt i avall, un tipical day. El drama ha començat per la tarda. Ja estava a punt d’anar al gimnàs que truquen de l’institut. Que el crèdit d’estada a l’empresa els surt a tots els alumnes. No pot ser, si en faltaven i els vam haver d’entrar. Deixo la bossa al terra obro l’ordinador i terrible, no puc modificar la matrícula. De cop em diuen, que no cal fer res, que ja està bé. Marxo al gimnàs, que no calia perquè ja ho havia suat tot i al tornar a casa tornen a trucar de l’institut. Problemes ara de veritat. Apa, agafa els trastos i marxa cap a l’institut. El SAU de la tarda tenen personal, perquè no sigui dit, però que no fa res més que apuntar la incidència. Al final hem solucionat la meitat del problema, però la cosa grossa com no ho arregli el negociat del matí del SAU serà  l’apocalipsi zombi #aplicatiusdeldimoni

Mentre intentava treure la muntanya de papers que tenia sobre la taula em pregunten de consergeria si jo he trucat a un tal Joan. No, jo no he trucat a ningú. Que diu que tu l’has trucat. Que no, que no he estat jo. Segueixo amb la tasca de buidar la taula quan el secretari ha decidit que estava avorrida i necessitava més teca. Uns talons per pagar factures, que han quedat en precari equilibri sobre la pila de sobres que intentava acabar d’omplir per treure-me’ls de damunt. En plena crisi de tinc overbooking de feina em passen una trucada. Hola sóc el Joan que m’has deixat un missatge. Miri que jo no l’he trucat. Que si que tinc un missatge i diu Maria. Que no l’he trucat, i res l’home encabronat en que jo l’havia trucat. Total que l’home m’explica la seva vida, que va parlar amb el cap d’estudis i que aquest li va dir que el trucarien. En un rampell d’inspiració li dic el nom de la cap d’estudis d’FP tot preguntant i no seria aquest nom? Ah! potser si, es que el contestador no se sentia gaire bé. #comprarcontestadornou

Les peticions de dades del Departament sempre són una cosa peculiar. Les demanen segons un calendari profètic nivell Nostradamus que només ells entenen. I cada tramesa amb un aplicatiu diferent. Per posar més pressió una setmana abans que s’acabi el termini comencen a enviar correus reclamant la tramesa. Al final, la direcció fa la tramesa i com no, error al canto. Comença a buscar el botó que mostra els errors i voilà! Surt un miserable excel amb noms d’alumnes i sense cap més explicació. Toca trucar al SAU. Com que la cosa era important calia resistir estoicament els missatges de és la vintena de la cua, és la dissetena de la cua fins que els missatges s’han aturat i només sonava la musiqueta. Després de gairebé una hora d’espera i de demanar un beiconqueso per fer passar els nervis, han contestat. Per sort ha tocat el noi amable i ha mirat bé el que passava. El problema eren els nens perduts pel SAGA que un cop trobats no s’havia desat bé el currículum. Un cop arreglat hem pogut fer la tramesa #putestrameses

El dia ha començat amb el mode lloro posat. Estem per comprar una gravadora. Entre repetició i repetició anàvem imprimint documents i certificats quan de cop… Una mare indignada que el banc li volia cobrar una comissió per fer el pagament del material de centre. S’han encès totes les alarmes, fins i tot les de reserva. Després d’intentar infructuosament contactar amb l’oficina, el secretari que tenia classe m’ha demanat que hi anés en plan delegació especial. Arribada a l’oficina el noi molt amable m’ha explicat que aquesta comissió la cobra una entitat per fer ús de les seves targetes. Que no es cosa d’ells i que el caixer només avisa. Truco a la mare per dir-li que això ho tracti amb la seva entitat i tot era preguntar-me a MI, com si jo sabés res, que perquè li cobraven. I jo que se senyora, parli amb la seva entitat. Si, si ja hi he parlat, però per què m’ho cobren? I apa torna a començar fins que m’ha sortit el to administrativa borde i ha decidit no tornar-ho a preguntar #putescomissions

No se perquè tant el Departament com nosaltres pengem les dates de preinscripció. La frase del dia ha estat No, les preinscripcions a grau superior són del 25 al 31 de maig. No, no la pot fer ara que encara no ha sortit l’imprès de preinscripció. No, no van per ordre de presentació. Es barema per nota, ah, i quina nota, doncs no ho sabem, depèn de les notes que portin. I aquí comença el serial de, però tu que creus? (miri senyora jo sóc molt descreguda) i quines notes van fer tall l’any passat? (com si hagués de recordar les notes) i si el nen encara no ha acabat? i tal i pasqual. I així tot el dia. Al despatx ja ens comencen a sortir plomés. Sort que la meva companya ha portat uns croissants molt bons que fan a no se on, però que vistes les dimensions són el Dreadnoughtus dels croissants i hem tingut energies per aguantar tanta repetició. #apuntdeserunlloro

Combinar la feina de Sra Francis amb la d’administrativa dóna com a resultat que la feina d’administrativa s’endarrereix. Al final he trobat un forat per començar a preparar les etiquetes de la documentació que s’ha d’enviar als nous alumnes. Fa temps ens van donar tot de capses d’etiquetes d’un despatx que tancaven i les anaven a llençar, i tot eren alegries. L’únic problema es que no lliguen amb cap etiqueta estandard i t’has de barallar amb el Word per dir-li com han de ser. I clar, la teoria és molt fàcil, però a la pràctica…El Word i la impressora no s’estimen, o no m’estimen a mi. No ho se. El cas és que quan no ho imprimia tot desquadrat, ho imprimia en A3 o senzillament no li donava la gana d’imprimir. Al final desprès d’uns quants renecs, de mesurar etiquetes i mida del paper del dret i de revés i d’amenaçar la impressora amb enviar-la a la deixalleria s’han imprès les etiquetes #reciclarestressa

No hi ha cosa més terrible que uns pares preocupats pel futur d’un fill que li sua el seu futur. Encara no havia pogut seure que ja han arribat els primers. Que voldríem informació sobre el batxillerat. A veure, que els centres no fan les portes obertes per hobby. Apa, passat una hora de rellotge parlant del futur del seu fill i fent totes les combinacions possibles, com si d’una travessa es tractés. Em dirigia cap a la cadira que han arribat els segons i així anar passant el matí. Més que una administrativa semblava un max mix de psicòloga de guàrdia i assessora professional. Les hores anaven passant i la pila de documents per arxivar seguia intacta. Veient que el tema arxivar es complicava per moments he tirat pel dret. M’he fabricat la meva catifa per amagar els documents. Amb uns quants arxivadors definitius que encara tenia el despatx he anat posant els documents tal com venien, i com aquell que no vol la cosa els he situat estratègicament a la sala de visites. #despatxendreçat

El matí anava passant amb una certa normalitat, aplicatius que ara no van i que després de fer-te perdre tot el temps del món trucant al SAU resulta que si que funcionen, gent que porta les preinscripcions amb la meitat de documents, famílies que no es miren les instruccions de matrícula i et pregunten per documents que ja no han de portar…Quan de cop la direcció que tenia un forat a l’agenda ha decidit organitzar el seu arxivador. I ja ens tens a les dues administratives agafant documents, uns per destruir, altres per arxivar. A mi m’ha tocat la pila d’arxivar i la meva taula ha començat a desaparèixer sota un mar de carpetes i dossiers. Quan ja ho teníem tot ben emmerdat marxa cap a classe tot dient, ah! dijous venen a fer una mena d’auditoria procureu no tenir capses pel mig del despatx i que es vegi una mica endreçat. Vull una catifa per amagar el que no tingui temps d’arxivar #sensecomentaris

El telèfon ha decidit que tenia el dia treballador i ha estat un no parar de trucades. Mares preocupades pel futur del seu fill. A veure, senyora, que les places són les que són, que va per ordre de nota i que si al seu fill li fa molta ilu o és l’únic que vol estudiar, doncs miri no hi podem fer res. I així tot el dia. He estat a punt d’anar a comprar una gravadora per no haver de passar-me el dia repetint el mateix. I entre mare i mare, començar a preparar la documentació de matrícula dels nous alumnes d’ESO. Per no se sap quin misteri de la informàtica, el full de càlcul exportat de l’aplicatiu ha decidit que els noms compostos eren dos noms i totes les columnes desquadrades. Apa comença a retallar i enganxar com qui no té res més a fer per poder aprofitar la informació i treballar. #estamosenello

Segons els docents passaven pel despatx l’anaven despullant de sobres. Poc a poc, les piles de sobres anaven desapareixent deixant entreveure les rajoles. El cop de gràcia l’han donat els conserges, que avui sí, s’han endut les capses a l’arxiu. Feia mal veure el terra del despatx nu, sense cap barricada ni capsa ni res més que alguna de borra de pols que havia viscut darrera les capses. Això de poder caminar sense haver de fer cap slalom evitant capses semblava impossible. De tant en tant un mirada per comprovar que era cert. Els sobres han marxat a veure món i les capses a dormir el són dels justos, en el cas que els documents dormin, a l’arxiu. L’únic moment de pànic del dia ha estat quan un alumne ha canviat les seves dades i hem hagut de trucar en plan histèric a l’Oficina de les PAU que, després de l’etern temps d’espera perquè “les nostres línies estan ocupades” i quan ja m’estava rossegant el colze, ens han donat la solució ràpidament. #enyorantlesbarricades