Tieta Varenu

El meu fill va trucar dient, demà a les 9 vindrà l’afinador de pianos. Se li haurà de pagar no? Ah! Si. I quan costa? Doncs no ho se…Mes tard em truca l’entrenadora personal dient, demà passo a veure’t. Aquest matí la casa s’ha omplert de gent. L’afinador, molt puntual ell, a les 9 trucava, poc desprès arriba l’entrenadora personal que ve amb el fisioterapeuta, per si necessites que et treballem una mica l’esquena. Total, l’afinador amb el piano, el fisio muntant una taula de massatge enmig del menjador, els gats que no sabien cap a on anar, si a tocar els ous de l’afinador o a pujar a la taula de massatge per veure que passava. Amb l’afinador ho hem arreglat ràpid, perquè un cop desocupats els gats i tancada la porta,  problema resolt. El fisio no ha tingut tanta sort, amb la qual cosa cada cop que saltaven sobre la taula de massatge s’enduia un ensurt. Al final ha desistit i hem quedat per una altre dia #Elsgatsdominaranlaterra

A la feina han tingut pietat de mi i sabent que estar tancada a casa posarà en perill el meu estat mental, han decidit buscar coses que pugui fer a casa. M’han portat tot un seguit d’imatges que s’han d’enganxar en un full, cadascuna té el seu lloc per desprès escanejar-les i pujar-les al web. Tot plegat rutinari però es és una feina que demana força temps i m’entretindrà una bona estona. Quan ja tenia tot l’estol de fotos i el plànol sobre la taula, en Data (l’altre gat) ha decidit pujat a tafanejar, ha derrapat amb una funda de plàstic i ha escampat les fotos per tot el menjador. És molt difícil recollir fotos del terra des la cadira Picard amb un gat que vol caçar-les!!! #cursaperlesfotos

Per fer-me les coses fàcils, el meu home va deixar un pot amb llapis, bolis i  altres estris d’escriure a la taula del menjador. Vaig agafar un llapis del pot per portar-lo cap a la tauleta de l’ordinador i no vaig tenir més genial idea que anar marxa enrere i la cadira va topar amb la pantalla, una pantalla gran adequada per persones amb la vista cansada, però que no lliga amb la mini-taula. Resultat vaig tombar la pantalla, afortunadament, el poc espai de queda estava farcit de trastos, llibretes, cendrer, mòbil…i la pantalla, tot i estar subjecta a la llei de la gravetat (Newton hagués pogut descobrir alguna altra cosa) va anar lliscant cap al terra, arrossegant amb ella, llibreta, mòbil, cendrer…. Vull una cadira d’ordinador amb radar de proximitat i retrovisors!!! #camèradevisiótraseraJA

El meu home em va dir que ens deixaven unes crosses. Després d’estar tot el dia esperant amb més il.lusió que quan de petita esperava els Reis d’Orient, va arribar el mau home amb les crosses. Agafo les crosses i sort que tenia el sofà al costat que ha evitat una més que imminent caiguda. He tornat a la cadira i he mirat a veure si és que calia posar piles o carregar bateries, però res de res. Ni forat per les piles ni port USB. Conclusió això de les crosses #noésortotelquelluu

Aquest matí tot just sortir del llit mig emboirada per la son, veig al meu fill que saluda i em diu en veu baixa una amiga s’ha quedat a dormir i ara s’està dutxant, mig adormida i ell parlant fluixet ho ha hagut de repetir dos cops fins que les paraules han aconseguit travessar la barrera de la son i arribar la meu cervell. He pensat que caldria preparar més cafè i quan entro a la cuina em trobo el terra ple de restes de gamba. El Trekkie (gat) ha pujat a la cuina aquesta nit i ha mangat un cap de gamba que havia quedat de fer una salsa, i ha deixat mostres del seu delicte per tot el terra de la cuina. És moooolt difícil netejar el terra des de la cadira de Capità Picard, #parauladescaut

Les cadires amb rodes estil Picard tenen vida pròpia (com els teclats i els autocorrectors) i ahir va decidir no deixar-se ocupar. Amb la qual cosa, mentre jo intentava seure, la cadira fugia i vaig acabar fent el ridícul asseguda a terra. I mentre marit i fill m’aixecaven del terra amb un somriure sorneguer a la boca, m’esbroncaven per no estar-me quieta. La que es movia era la cadira!!! Es una #injustícia #calimerostyle