Mes: gener de 2017

Avui el dia ha començat no gaire bé. La direcció i jo no ens vam entendre a l’hora de fer uns llistats i volia el de tots els alumnes del centre. Si només s’han de filtrar per grup classe, ha dit. No, que els han ordenat pel DI dels pares i allà no es troba res. Ja ho faig, però hi estaré estona. Al final resulta que els que faltaven no serviran de res, perquè caldrà fer un full per que els alumnes els portin a casa. Després de solucionar un problema amb un article de la pàgina del centre ha arribat la notícia. Hem sortit al diari!!! Una notícia sobre el programa ILEC d’impuls de la lectura que es fa a l’institut, amb entrevistes i vídeo. Molt xulu. Ràpidament ho he penjat al facebook de l’institut mentre el coordinador informàtic per un cop em feia cas Al·leluia!!! i assegut al meu costat ens hem mira’t el que no podia canviar del web. Resulta que no és que jo sigui tan inútil, és que m’havia donat l’usuari equivocat!!! #toteldiadavantlapantalla

A voltes em passa, una mandra que ho envaeix tot i que permet fer el imprescindible perquè res no s’aturi. Preparar la documentació per anar a registre, controlar que s’enviïn algunes cartes, fins que tanta desgana començava a ser sospitosa i quan de cop han començat a xiular les orelles dir: Necessito xuxes, oh! al bar de l’institut no n’hi havien. Drama!!! i abans de caure a terra per una baixada de sucre i organitzar un espectacle, no fa polit veure una administrativa estirada al terra pàl·lida com un Adams qualsevol, sortir a comprar xuxes per tornar diabètic tot l’institut (l’aigua amb sucre fa el mateix efecte, però les xuxes són més bones) Després de la fartanera de llaminadures i un cop aconseguit que el món s’estigués quiet i les orelles deixessin de xiular acabar de fer quatre coses més, entre elles el ja diari cagar-se amb l’Esfer@, que entra proveïdors quan li dona la gana, i donar el dia per acabat #nosucrenoparty

Així podria definir el dia d’avui. Començant perquè la directora que ha hagut d’anar a l’AT per allò del certificat digital de l’institut i després de fer-la tornar a casa a buscar el seu nomenament original, sembla ser que amb la còpia no en tenien prou ni se l’han mirat. Quan estaven a mig descarregar-lo oh! s’ha de pagar, diu el Secretari, ja t’ho vaig dir, li contesto, apa atura-ho tot per anar a buscar la targeta. Després que si els nens del futbol a buscar certificats, la loteria que avui hem pagat pels pèls, tallar branques de paper per l’arbre de la lectura, començar a mirar que proveïdors té entrats l’Esfer@ i caure de cul al veure que no tenen ni el de CTTI que és obligatori per tots els centres, barallar-se amb el programa de faltes i decidir que haurem de tornar a trucar perquè alguna cosa no quadra… Un dia de començar moltes coses i #totperacabar

Avui em tocava anar a la formació d’Esfer@. La feien a l’EOI, que sembla que l’hagin posada en un lloc per desincentivar a la gent que aprengui idiomes. Transport públic, un autobús cada hora i en cotxe és un drama arribar-hi, perquè com que està a les afores si et saltes la sortida et toca fer un autèntic tour per la ciutat per arribar-hi. Un cop arribada a lloc i saludat unes quantes conegudes a començat la formació. El formador molt bé, un encant, el programa….sense comentaris. Entre que estàvem d’esquenes a la pantalla on projectava la informació, mentre que buscaves et perdies la meitat de les coses i que la demo anava com anava, no hem fet gaire cosa. Clar que una mica de safareig de perquè la implantació de l’Esfer@ s’ha endarrerit tant si que ens ha fet, i ens hem posat totes les mans al cap. El dia que s’implanti del tot #seràundrama

El SII és un altre aplicatiu que serveix per enviar al Departament les dades que hi ha al SAGA. Perquè tot ho has d’entrar al SAGA però aquest no deixa anar una dada ni per mal de morir i cal crear altres aplicatius tots igual de mal dissenyats per tornar a entrar les dades que ja tenen, com si la gent no tingués res més a fer. Sembla ser que això del SII ho portava el Ricard i ningú sap de que va. Després de trucar al SAU ens hem quedat igual que abans perquè allà tampoc en tenien ni idea. Al final, tipa i cuita perquè el manual d’instruccions està fet perquè l’entenguin enginyers en informàtica i no administratives he enviat un correu als d’estadística del Departament reclamant un manual comme il faut. Tinc el pressentiment que això acabara malament #putosaplicatius

Donar notes, preinscriure i matricular alhora és certament impossible. Bàsicament perquè l’accés (aturada per rascar) aquell és complicat. Cal fer tot de processos, entre ells entrar les mateixes dades dos cops i clar, no li demanis miracles que no en fa. O sigui que els fulls de matrícules i dades bancàries els hem fet a ma, però clar, no surten ni convalidacions, ni descomptes per família nombrosa ni res de res, amb la qual cosa cada alumne que tenia una especificitat en la matrícula, que gairebé són tots, o marxava amb la matrícula a mig fer o amb una esmena de l’import de la matrícula feta amb boli, cosa que queda de tot excepte cuqui. Per acabar-ho d’adobar avui no se sap per quin misteri no hem pogut accedir ni al SAGA, ni al DOGC ni a res de res #cosesquepassen

Com que els alumnes dels cicles ERE viuen fora del SAGA tenim un Accés (aturada per rascar la granissada que em provoca aquest programa) que es certament útil, però complexe de fer anar, sobretot si no tens instruccions i has d’anar provant. La meva companya que té més paciència ha quedat nominada per entendre’s amb ell. Davant les presses per entregar butlletins i certificats vam provar de començar a treure els dels alumnes que ja tenien totes les notes. Tot era en va, allò només donava error darrere error. Ensumant la tragèdia vam fer un pla alternatiu d’excel amb document combinat per sortir del pas, però al final amb totes les notes posades i encara no sabem com, l’accés va deixar anar butlletins, certificats i actes d’avaluació. #vivimalímit

No es pot anar a treballar en mode rubia però com que ningú em fa una nota a l’agenda doncs cap a l’institut falta gent, més que res perquè la meva companya tenia formació i s’havia de pagar la loteria. He anat a buscar diners al banc i el caixer per molt que li demanes l’import d’una determinada manera t’ho dóna com li surt d’allà i clar en arribar al despatx, enlloc de comptar els diners m’he posat a fer paquets per no haver de fer filigranes alhora de pagar. Total que entre que jo no estava gaire fina i que de cop em faltaven diners he tingut un atac de pànic col.lapse i vull amagar-me en un racó tot en un. Un cop tancat l’horari de pagament i fent recompte faltaven diners, jo ensorrada en la més vil misèria, el secretari cagant-se en el banc i els caixers per no donar el que se li demana i la meva companya que quan ha tornat intentava consolar-me. Quan ja era a punt de marxar i regirant la bossa per enèsim cop no fos cas què…ha sortit el cartutx de monedes que faltava!!! #quindiamésdramàtic

Semblava que avui fos dimarts i tretze. La meva companya havia d’anar a la formació d’Esfer@ i un cop enllestit a tota pressa unes tasques pendents i gairebé empassar-se l’esmorzar ha marxat. Al cap de poc torna i amb cara de sorpresa pregunto que ha passat? Diu res, jo també faig rubiades, la formació és demà, havíem confós el dia. Tornem a les nostres tasques, entre elles intentar sol.licitar el certificat digital, que després de perdre tot el temps del món ho hem hagut de fer amb l’explorer, que estava molt content de poder veure món perquè no el fem servir mai, i així anar passant el dia fins que de cop algun bitxu d’aquests que tomben per l’institut ha decidit visitar-me i he hagut de marxar feta un moc cap a casa #putodimecres