Categoria: Diari d’una administrativa

Arribar al despatx i veure com estava la meva taula després del desori produït per la jornada de portes obertes era per girar cua i marxar. Però no. Després de moltes interrupcions he aconseguit que la taula quedés mitjanament presentable, que vol dir que es veia un trosset de taula, el suficient per poder-lo omplir amb les molles de l’entrepà. Uns quants certificats i llistats més tard tocava imprimir els rètols de la setmana de la salut per fer-ne la difusió corresponent a les escoles. Un cop enviat al conserge (que se n’ha deixat la meitat) a repartir-los, he continuat amb la dura tasca de posar ordre al meu voltant i nova interrupció al canto, calia fer inventari. Apa a comptar taules, cadires, armaris i collonades diverses. Un cop tot comptat i amb l’esperança de poder continuar l’operació posar ordre ha arribat el cop de gràcia. La direcció em crida i diu: necessito catorze kit obsequi pels alumnes que va col.laborar en la jornada de portes obertes #benvingutkaos

Després de passar tot el dia alternant impressions, rectificant rètols i fent les identificacions del guies indígenes per la jornada de portes obertes amb les tasques pròpies d’una administrativa, amb una breu pausa per obligar a la meva companya a anar al metge, que si que hi ha molta feina però amb febre no es ve a treballar. Quan ja em considerava alliberada la direcció em diu que voldria uns kits-obsequi per donar als pares que fan de guies i que els hi vol donar tot just s’acabi la jornada de portes obertes. I apa santornemhi amb les manualitats. Ja tenia tots els kit preparats i estava recollint la taula que em pregunta que fas? oh, acabar a…i no he pogut acabar de contestar. Et necessito. Hi ha un grup de pares que han arribat tard i no queda ningú per acompanyar-los. I apa, a fer de guia indígena del grup de pares. Passejant el pares a tot drap per l’institut, com si fos una fast-visit, però hem aconseguit passar per totes les zones d’interès entre rialles i corredisses. #guiaturísticdepacotilla

Diuen que l’assaig general d’una obra sempre surt malament. Avui l’institut semblava això. Tots els problemes del món per la jornada de portes obertes s’han presentat. Un document que havia d’anar a la cuquicarpeta  es desquadrava sempre, val a dir que el pobre document fa anys que s’arrossega i  va patint modificació sobre modificació ha dit PROU i ha calgut fer-lo de nou a tota pastilla. Faltaven alumnes i pares per fer de guies indígenes pel tour que es fa per les instal.lacions. Alumnes revoltats. Sola a la secretaria perquè la meva companya amb febre no ha pogut venir. Pares que segueixen explicant-te la seva vida al telèfon: Miri senyora això al maig, ara no toca. Adonar-se que avui era el darrer dia per dir l’oferta de places escolars…Total, un desastre de dia. Això vol dir que demà #totsortiràbé

M’han tornat al meu PC. Iupi Iupiiii. Amb W10 però que hi farem, la perfecció no és d’aquest mon. Les cuquicarpetes ja estan gairebé acabades i hem pogut reprendre el pla malèfic de control dels expedients. I llevat d’un petit ensurt amb el tema terminis de la documentació de les PAU per culpa de la no comprensió lectora d’algun que altre docent i que fins que la direcció no m’ha passat les seves instruccions, que ja ho podia haver fet abans, no he pogut treure’n l’entrellat i respirar tranquil.la i la d’una mare que intentava col.locar el seu fill en algun cicle formatiu, el que sigui perquè no estigui a casa, que no senyora, que ara s’ha d’esperar al proper curs, el dia ha transcorregut d’una manera plàcida. Tanta tranquil.litat és sospitosa. #lacalmabansdelatempesta.

L’informàtic ha convençut el portàtil perquè es deixés configurar la impressora. Així que el tema de la impressió està solucionat, cosa que ja és un avenç sobre la situació anterior, però com que el préstec havia de ser per unes hores, i era per acabar un rètol vaig dir que amb el programes d’imatge i el libreoffice ja feia. El cartell l’he acabat patint molt perquè el portàtil es revoltava cada dos per tres i amenaçava amb engegar la feina feta a dida. El retorn del meu ordinador s’allarga més del previst i ara estic entre el que m’he de descarregar, a pas de tortuga perquè el trasto aquell no està per gaires alegries, i el que no puc fer perquè no tinc programari. A la meva histèria perquè la informàtica m’odia cal afegir que tenim una invasió de carpetes cuquis al despatx per la jornada de portes obertes que  s’han d’omplir amb la documentació corresponent, òbviament no ens l’han donat tota alhora, no fos cas que ens avorríssim i tocarà fer la feina per duplicat. #treballarpeldimoni

La connexió amb la impressora seguia de vaga. I com que s’acosta la jornada de portes obertes, la Setmana de la salut i les avaluacions i he de fer molts rètols, moltes actes i molt de tot, necessitava que el problema es solucionés ipso facto. Calia doncs trucar als informàtics. Quan han baixat i han mirat la magnitud de la tragèdia han decidit tirar pel dret i instal.lar de nou el sistema operatiu, perquè sembla que el que tinc dóna problemes per nosequé d’uns bits, que no se si sobren o falten. Total que un cop desat al disc dur extern tot el que calia salvar de la devastació, han començat l’operació instal.lació. Ai las! l’ordinador no es deixava instal.lar res, per una cosa d’uns controladors estranys de la placa base, o alguna cosa per l’estil, que ni idea de que és. Total s’han endut l’ordinador al zulo d’informàtica i m’han baixat un portàtil que tampoc es deixava configurar. #hustontenimproblemes

Hi ha certificats que representen autèntics reptes. I quan te’n demanen un amb les hores de cada crèdit de l’ESO te les veus i te les desitges. Bàsicament perquè a l’expedient no surten i has de fer arquologia documental (pujar a l’arxiu a regirar capses) comprovant que no hagués enganxat cap canvi de normativa, buscar quines optatives feia i després fer la quadratura del cercle per fer-ho entenedor. Barrejat amb les tasques de Sherlock Jones de pacotilla calia anar atenent els alumnes, que per altra cosa no mostren interès, però per saber si poden fer vaga els falta temps per venir a secretaria. Un cop enllestit el certificat malèfic em disposava a imprimir-lo, però no. La connexió amb la impressora s’ha declarat en vaga. Apa desa els documents al servidor i ves a un altre PC per imprimir. tot plegat molt freak #informàticafail

Tenia la pila d’expedients separats per grups classe i a punt d’arxivar quan la direcció ha reclamat la meva presència…Calia dissenyar la carpeta de donaran a la jornada de portes obertes, on hi haurà informació sobre les preinscripcions, l’ideari de l’institut, com es treballa i totes aquestes coses. Un cop trobat el logo en cdr i resolt el tema del disseny ja es podia enviar a la impremta. Era a punt de tornar als meus papers,,,,un altre entrebanc. M’han demanat que li fes una repassada al cartell del musical que fan els de 4t per recaptar diners pel viatge de fi curs. Ja el tenia força arreglat i em mirava els expedients amb il.lusió quan han afegit que també calia fer els tiquets d’entrada corresponents. I apa gimp amunt gimp avall ens hem passat el dia enganxant i retallant dibuixets. I entre dibuixos, certificats i consultes urgents ha anat passant el dia De tant en tant em mirava els expedients amb cara de llàstima i els hi deia que no els havia oblidat, però que de moment de tornar al seu lloc res de res #stopinterrupcions

Avui el dia pintava tranquil. Tenia el peu al coll als expedients quan la coordinadora pedagògica i la de la Setmana de la salut estaven ultimant detalls i de cop sento que diuen senyalant cap a mi, ella ens ajudarà a fer-ho. He posat la ma sobre els expedients com dient, d’aquí no em mou ni deu, però sembla ser que no era per avui i he pogut seguir amb les meves coses. Desprès ja hem tingut la mostra del que seran les preinscripcions. Vinc a preinscriure el meu fill al grau superior. Senyora això a finals de maig. Oh, però ja que estic aquí no ho puc fer? No senyora, no pot. Però ho faig i m’ho guardeu. Senyora no es pot fer perquè no hi ha l’imprès de preinscripció. Però que vinc de lluny i així no hauria de tornar. Que no, senyora, no ho pot fer (amb un to lleugerament sec) Però nena… (aquí ja s’han acabat els torrons) Senyora a finals de maig. Bon dia ( El to ja era de no insisteixi més que és que NO) I la senyora ha marxat amb un posat de derrota absoluta. #patirem

La segona part del pla malèfic per homenatjar l’Alba era un sopar super secret. Però com que això ho porta la comissió de festes ja em creia alliberada. La pila d’expedients seguia sobre la taula i no havia tingut temps d’obrir-ne un que em demanen penjar les bases del concurs de Sant Jordi i del Booktubers al web. Apa deixa-ho tot per penjar-les. Però clar, com que el document convertit a imatge pesava molt calia reduir la imatge i després de barallar-me amb el Picassa he aconseguit penjar-ho tot. Allargava la ma cap als expedients, veig un mail nou i l’obro. Horror!!! el coordinador informàtic em demana que busqui fotos pel sopar. Val a dir que pel cap baix poden haver uns 500 àlbums de fotos i apa anar passant fotos i descarregant-les fins que els ulls han decidit de que o les fotos o ells i davant d’una revolta més que imminent he cedit i no n’he mirat més #expedientsabandonats